Les pàtries són entitats artificials, és a dir, estúpides, i com a tals no tenen intel·ligència personal ni consciència biològica. Una pàtria és una entelèquia, però una Pàtria en majúscula pot arribar a ser un col·lectiu terrorista. De fet, ben mirat, totes les Pàtries majúscules ho són. Des dels Estats Units a Israel, passant per Rússia, França o Alemanya. Això, per parlar només d’Estats occidentals o gaire. A mi les pàtries sempre m’han fet por. Més que cap altra, l’espanyola. Quan era petit i veia una parella de la Guàrdia Civil en bicicleta per les camades del terme, em posava córrer a les totes. Quina l’he feta?, em preguntava. Encara ara m’escarrufa qualsevol home vestit de color caqui que me xerra el castellà.
Encara que fa temps que la nostra única pàtria, la dels escriptors, és la llengua, hi ha poetes actuals espanyols que expressen públicament que, amb raó o sense, sempre defensaran la seva Mare Pàtria, el seu país i la seva nació. Aquesta és, doncs, la imatge exterior que Espanya ofereix al món: la dels patriotes de la ploma ofensiva i de les armes, tan blanques com de foc. És una gran aberració. El filòsof grec Demòcrit d’Abdera, el primer i més gran atomista de la Història, va deixar escrit que per a les ànimes excel·lents, la Pàtria és l’Univers sencer. La humanitat completa. Ja no en queda cap de Demòcrit al nostre segle.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Chaval, ha de ser muy penoso llevar una vida de odio y desprecio a todos los que no te gustamos , pero, enhorabuena por el buen resultado que te da el tratamiento a la úlcera estomacal que padeces.
Els patriotes espanyols són lo pitjor d'Espanya. Espanya podria ser un gran estat, llàstima dels imperialistes castellans que no toleren les cultures no castellanes