TW
1

El Departament basc-occità-francès dels Pirineus Atlàntics té 7.645 km² de superfície, més del doble que Mallorca, i el seu veïnat per dalt, les Landes, més de 9.000 i més de 100 quilòmetres de costa, però els seus habitants comencen a estar cansats dels turistes. L’oferta de paratges fins ara tranquils i d’habitatges usables pel descens de l’activitat agrícola, sumat a l’atractiu de les innombrables versions del surf i al descobriment de molts llocs des de l’univers pijo (reblant a Marc Giró: «Els pijos són uns depredadors») han acabat en quatre dies amb una de les poques zones tranquil·les de França, i les protestes ciutadanes creixen als mitjans i les xarxes. Per si faltava res, un article a The New York Times escampà la voga de la «Califòrnia francesa» (alhora que exasperà algunes marques mitjanament pijes com Californie Francaise o ultrapijes com frenchCalifornia), presentant-hi el lloc ideal per a la mescla també ideal de teletreball, surf, postureig i platges i restaurants on empassar-se «hamburgueses i Coronites juntament amb xampany i xarcuteria» (la dieta ideal en segons quins ambients), et voilà: els pocs bàrbars que no tenien previst plantar-s’hi començaren a fer la maleta.

Un altre paradís assolat. Des de més abaix de Biarritz fins a Soulac, res no serà com abans, perquè aquesta terra de fraternitat, i de llibertat i d’igualtat, ha estat triada pels déus del turisme, que s’anomenen airbnb i booking. El luxe silenciós (que és el nom tapadora de l’augment desbocat dels habitatges i els lloguers), les botigues de moda (que acaben amb les antigues, les de tota la vida, les de supervivència) i el reclam de les temporades de festivals (o sigui: renou sense límits ni horaris en les zones més insospitades), seran els nous trets distintius de la regió, amb el regal immerescut però irrenunciable dels embossos de trànsit, les extensions llegendàries de furgonetes més o manco camperitzades i les visites, freqüents però que els indígenes agrairan educadament, d’algun famoset. Madonna ja visità Getaria fa dos anys, tot anunciant involuntàriament la catàstrofe, i molts veuen ara en la visita el tret d’inauguració de la nova «avantguarda de la bohèmia». No saben el que els espera.