Josep M. LlauradóPalma26/10/23 0:29
TW
2

He llegit a la CNN un article de més de 2.900 paraules, escrit per cinc periodistes a partir de la informació proporcionada per quatre corresponsals a la zona, sobre el bombardeig, dies enrere, de l’hospital Al-Ahli, a la Franja de Gaza, una massacre que causà centenars de morts, i no s’hi aclareix qui la provocà. La crònica inclou cinc fotografies, quatre vídeos i dos gràfics (a més de referències a fonts de la intel·ligència nord-americana, la cadena Al Jazeera, diversos analistes militars de l’OTAN i experts de la Rand Corporation, a més de testimonis que es trobaven en el lloc de l’explosió), i conclou: «Fins que es permeti una investigació independent sobre el terreny i es recopilin proves en el lloc, la possibilitat de determinar qui va ser darrere l’explosió és molt remota». Alguns hi veuran, en aquesta inhibició, un exemple del periodisme que no emet seguretats abans de contrastar prou i massa les proves, i més en un fet tan greu com aquest i enmig d’una situació tan delicada, i d’altres la confirmació que ja no som dins els temps de les certeses inapel·lables, i que el millor periodisme, com el que exerceixen els autors d’aquella crònica, ha assumit el repte de palesar-ho.

Una ullada al currículum dels autors confirma ambdues coses, i permet que hom entengui l’afirmació de Julian Assange recordada aquests dies pel professor Manel Márquez: «Gairebé totes les guerres dels últims cinquanta anys es basen en mentides del poder mediàtic concentrat». Cal evocar que l’autor de la frase, empresonat des de fa més d’una dècada i ara malalt a punt de ser extradit als Estats Units per escampar els abusos comesos per aquell país a l’Afganistan i Iraq, entre altres informacions, és el creador d’aquest nou periodisme que ja no neix en un món en blanc i negre, i ves tu a saber qui decidí aquest canvi, i que s’obliga a orientar al lector pel camí de la distinció entre la veritat i la manipulació... obligant també al lector a fer un mínim treball per no perdre’s. Per a la resta, per al periodisme de Pearl Harbour, ja tenim el Twitter, que també ha dut una gran novetat al món de la informació: demostrar que es pot tenir èxit sense ser veraç i fins i tot, o encara més, essent manifestament mentider o tergiversador.