Investidura

Ara, sembla que alguns personatges polítics, per ells sols, tenen el poder d’amnistiar. Com si fos una arma d’investidura. I també sembla que altres personatges polítics estan en una posició de pactar aquesta amnistia. Però els possibles amnistiats són homes i dones individuals. La cosa no tirarà endavant per irracional, absurda i il·legal. Veurem com acaba tot plegat. El més probable és que acabi en un ridícul monumental i grotesc. Tot es fa per a una investidura il·legítima.

Per la meva banda, a títol individual, jo no vull ni necessito ser amnistiat. Jo no vull cap amnistia per a mi mateix, encara que alguns governants, d’un costat i d’un altre, estúpids a més no poder, creguin que me la poden concedir. Allò que ens cal als ciutadans, sempre i a tota hora, és ser lliures. Res més. Però ningú parla d’alliberar ningú. L’amnistia, de la qual es parla tant, és un pretext per no concedir-nos la llibertat que tots anhelem. Mentre reclamem la amnistia no deixarem de ser dependents: aquesta és la qüestió. L’amnistia no ens farà lliures i independents. I és d’això del que es tracta. L’amnistia no farà que jo sigui més lúdic i creatiu.

És molt trist que algú hagi de recórrer a una amnistia per ser qui és. Juan Carlos I, l’Emèrit, per molt que se l’amnistiï seguirà sent qui és. El poder d’amnistiar és un poder sense autoritat, sense innocència i sense cap mena de virtut. És un acte més de corrupció. Qui amnistia es prostitueix. Jo no voldré ser mai un ciutadà amnistiat, jo vull ser un ciutadà lliure. Però Espanya no em permet ser-ho: aquesta és la seva perversitat i el seu enquistat enviliment històric. La investidura del president de l’Estat espanyol m’importa un pebre de cirereta, el que m’importa, i molt, és la llibertat de la gent i la meva.