M’han concedit el Premi Nobel

El Premi Nobel de Literatura d’aquest any s’ha donat, per unanimitat, a un estil literari dramàtic que expressa el que no es pot expressar per escrit. A una forma literària que diu el que és impossible de dir. Així ho ha manifestat el Jurat qualificador. El Jurat del Premi Nobel de Literatura d’aquest 2023, ha dit que li han atorgat a ell per les seves innovadores obres de teatre i de prosa –sobretot de teatre– que donen veu a l’indescriptible. Bravo! No calia ni cal afegir res més. El que cal afegir ho afegeixo jo ara. Jo no coneixia a Jon Fosse, i encara ara no el conec, tan sols he llegit algunes frases seves extretes de les narracions i dels seus diàlegs. El llegiré de seguida que pugui, però no em corre pressa, perquè conec bé i molt bé el seu estil. Jo el vaig practicar molt abans d’ell, cosa que no ha de sorprendre a ningú ja que vaig néixer 20 anys del que ell ho fes, i em vaig posar a escriure i a publicar teatre 20 anys abans que el propi Fosse. Gràcies a mi, ell ha pogut escriure igual que jo i tan innovadorament –o no, per motius d’edat– com jo.

El motiu de que s’hagi anunciat el seu nom i no el meu com a guanyador del premi de Literatura del 2023 és perquè la seva obra ha tingut el suport del Govern del seu país i ha estat traduïda a trenta llengües de tot el món, i la meva no ho ha estat ni a la de la cantonada de casa. S’ha comparat el seu estil literari al de Samuel Beckett, al de Franz Kafka, al de Harold Pinter. El meu estil literari, des de sempre, s’ha comparat al de Beckett, Kafka i Pinter. També al de Pere Capellà, Pere Calders i Alexandre Ballester. Aquests dies, un amic m’ha dit que el meu teatre és idèntic al de Jon Fosse.
Callo, només us prego que em feliciteu per aquest premi internacional tan prestigiós.