Tota la vida he volgut ser, dins el meu estil literari i concloent alhora, una persona oberta i educada en les meves paraules i les meves accions. Encara que no és feina fàcil, avui encara ho vull ser més que mai. Els meus bisbes, els dels Països Catalans, són homes mortals que tristament tenen un tarannà políticament poruc i de llarga permanència. Quina gran pena que tinc! Ploro desconsoladament quan escolto les seves manifestacions gremials i contemplo les seves actuacions públiques! Pare, perdoneu-los perquè no saben el que es pesquen. Pare, perdoneu-me a mi pel meu atreviment. Però l’experiència personal viscuda al si de l’Església catòlica instituïda pel vostre Fill, m’ha portat a creure en el perdó infinit de les setanta vegades set evangèliques. Ho dic perquè els ‘meus’ bisbes s’han declarat neutrals en el tema de l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació. Els cristians no podem apel·lar a la neutralitat en temes morals i de drets humans. De cap manera. Cal prendre bàndol pels més necessitats i més vulnerables. Pels més pobres. I en matèria de convivència política i jurídica, els més pobres som, dins l’Estat espanyol, els catalans.
Sense perdó per Catalunya
08/10/23 0:29
También en Opinión
- Por qué deberías tomar zumo de limón por las mañanas
- Mercadona: Estas son las 7 novedades del mes de mayo
- Alerta por chubascos fuertes y tormentas en Mallorca
- Las autocaravanas se plantan ante la ordenanza cívica
- Fallece el primer turista de la temporada: un joven se precipita desde la azotea de un hotel de s'Arenal
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Es penòs que te xerrin d'una convivència pacífica de catalans i mallorquins durant s'ocupació catalana de Mallorca, on es va imposar sa llengo a guinavet i fogueró. Hi va haber un temps a Mallorca del segle XIV, que no hi habia anmisties, querelles, fosses comuns, justícia, jutges, advocats, pressons, recursos, ni permisos, ni indults, ni cloaques de clevagueram per es mallorquins nacionalistes independentistes, es peixos grans feixistes catalans es menjaven es peixos petits mallorquins, ens devoraven ses forces d’ocupació del nazional catolicisme feixista català mercenàries almogavers de al crit de “Desperta ferro“ ( lo de “ a por ellos “ va ser una broma devora aquestes bèsties tarades ), i ens empalaban i torraban com a cabrits en fogueres i brasses ( Cabrit i Bassa en el Castell d’Alaró ) i ens passaven a guinevet per es coll ( Jaume III a sa batalla de Llucmajor ), deixant terror i caps per ses cunetes dels camins de tota Mallorca. així impossaren ses seves lleis i sa seva llengo es catalans. Vergonya cavallers, vergonya.
A este tipo de integristas son a los que pretenden amnistiar…
Solo una pregunta. ¿Por qué no se va usted al seminario?. Podría ordenarse sacerdote, y se la acabarían esas penas tan profundas que padece.
Como se nota que usted no ha salido ( mentalmente y fisicamente) de su amada Catalunya. Dese una vuelta por la España profunda que tanto odia( Galicia, las Castillas, Extremadura, Aragón, etc) y comprobará a quien a maltratado el Estado opresor. Comprenderá porque esos pueblos han tenido que emigrar a Madrid, Catalunya o el extranjero ( como mi hijo por cierto).
LO VOLVEREMOS A HACER....
d'Espanya i de l'església poc es pot esperar, fa massa temps que no fan res per ajudar a la convivència, no hi ha moral darrera, hi ha interessos i res més
Que sí hombre que sí, que seguramente Jesús de Nazaret era catalán también.