Responsabilitat personal

Amb els anys, i gràcies als comentaris que m’arriben, jo mateix m’he conscienciat del caire polític que tenen aquestes notes meves periodístiques. He de dir que la meva ideologia, si en tinc, és eminentment liberal i humanística. No crec gaire en les nacions ni les pàtries col·lectives, i molt menys encara amb els Estats. Als partits polítics els valoro tots força negativament. No n’hi ha cap que lluiti pel que jo crec que és essencial, la llibertat dels homes i de les dones que jo conec i estimo. Només les persones ocupen el meu esperit, i no les institucions. Lector, la meva pàtria ets tu i res més. La nostra llengua i la nostra llibertat són la meva pàtria, i poca cosa més. És en aquest sentit que escric i publico aquests breus assaigs epidèrmics. La nostra llibertat compartida és l’objectiu primordial. Des d’aquesta modesta tribuna intento aportar el meu granet d’arena literari contra la intolerància i la repressió. Tot dins un context de responsabilitat personal. Així exerceixo, d’una manera inevitable, la rebel·lió en benefici d’un alliberament interior i exterior legítim i irrenunciable.

Naturalment ho manifesto amb tota la cautela i amb tots els dubtes genuïns que envolten la meva existència actual i de sempre.

Visc i treballo en contra de qualsevol arbitrarietat i qualsevol rentat de cervell que vagi on vagi o vingui d’on vingui.

Tota la resta és fer retxes dins l’aigua. És més humà i més còmode viure uns al costat dels altres, que no viure uns a sobre dels altres. Vull viure en un món més divertit i alegre.

Això.