El mateix dia que, al dematí, Prohens trobava que no era necessari que els empleats públics coneguin la llengua del poble al que han de servir, l’horabaixa se vestia com les pageses (o les senyores) d’un temps, amb gipó i rebosillo, per honorar Sor Tomasseta.
Hagués estat una magnífica dirigent d’Educación y Descanso els anys 50. Perquè la idea no és nova: el català per a la tradició, lo antic, lo pagès, per a l’espai privat dels indígenes; la llengua de la metròpoli per al dia a dia, la vida oficial, la gestió, els negocis, l’atenció mèdica.
En bona hora superàrem un malentès sobre el rol i l’alt valor de la cultura popular. Quan la gent deixà els boleros per altres diversions, el ball de bot se refugià en coreografies-espectacle per a les festes patronals, i les danses antigues en les solemnitats litúrgiques (les que havien sobreviscut a Trento), mentre la modernitat, el progrés, reclamaven novetat, ruptura. Però una sana i sàvia reivindicació del folklore ha sabut posar en valor el llegat de les agrupacions, la continuïtat, la seva contribució a l’autoestima, i ha tengut l’encert d’enriquir-lo amb ballades populars (vestits «de carrer»), amb renovació de repertori, d’enfocaments, d’obertura als signes dels temps, protegint-les del risc de fossilització i del pintoresquisme banal. La revifalla del glosat és una mostra de com la reivindicació de la cultura popular emmena a la reivindicació de la cultura pròpia, de la cultura viva. La tradició nodrint el present, aportant eines i coratge perquè un dia Sor Tomasseta no s’hagi d’amagar, li entimi un «s’ha acabat» i planti cara al dimoni.
Les mesures contra la llengua que usava Catalina Tomàs no són per igualar-la al castellà. Si a Castella alguna autoritat tengués l’ocurrència de promoure que no s’exigís l’espanyol als funcionaris, no es conformarien en cessar-la, l’ingressarien a un psiquiàtric. Diu el Govern que farà cursos de català per als metges, i precisa: com en fa d’anglès i d’alemany. Una equiparació lamentable, i prou significativa del valor que donen a què l’Estatut proclami el català «llengua pròpia». De cursos de castellà (tan perseguit, diuen), no en faran. No calen. Miraculosament, tothom en sap.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Angelcaído'Diccionario andaluz' CEIP: Sebastián García Vázquez A través de este diccionario, hemos querido recoger la variedad y riqueza de palabras y expresiones típicas de la zona, con motivo del Día de Andalucía. A punta pala: cuando hay muchas personas u objetos. Abarrotado: lleno. Acarajotao: distraído. Acarrear: transportar la carga de un lugar a otro. Afechar: cerrar con cerrojo. Agarrao: persona egoísta. Agonía: persona inquieta que no deja de molestar pidiendo algo. Aguaera: cuando las nubes están asomando para llover Aguamala: medusa. [...] --------------------- Només n'he copiada sa primera plana. Continua fins a sa Z. Conclusió: s'andalús ès una llengua diferent des castellà.
AngelcaídoQue haya palabras diferentes no implica que sean idiomas diferentes. Yo También puedo estar horas poniendo diferencias entre el castellano y el andaluz o el castellano que hablan en latino América y no se me ocurriría decir que sin idiomas diferentes
Són uns imperialistes colonials de manual. Totes les teories postcolonials se poden aplicar
Yo me conformo en que Sor Tomasseta me siga hablando en Mallorquin en vez de catalán. EJEMPLO: Catalán Mallorquín si us plau per favor home homo nen nin noi al•lot cotxe cotxo llengua llengo diners doblers aigua aigo tarda horabaixa parlar xerrar Y así podría estar medio día
Ben cert! Tornen temps difícils. Sembla mentida que la llengua pròpia sempre s'hagi de menysprear per part d'alguns grups polítics. Semblava que la presidenta no tombaria davant les pretensions de VOX però li ha faltat poc per mostrar les seves intencions.