Joan BauzàPalma11/09/23 0:29
TW
2

Ara que el Parlament sembla trobar-se en stand by, bo es plantejar el tema del insults, que es poden concebre de tres maneres. Primera: com ‘comèdia política’; és l’inult per l’insult, no té altra missió que passar els dies insultant-se i després passar a cobrar la nòmina; la diversió comuna d’insultants i insultats es celebra, després de cada bronca, a la cafeteria del hemicicle prenent les herbes junts i rient-se les pròpies gràcies, mentre la pèrdua de credibilitat de tots ells va augmentant en la ment dels qui els votaren.

Segona: com compensació a la ‘pròpia inutilitat’. Si un no fa res digne de ser ressenyat, com sortir alguna vegada a la palestra? Si no pot defensar-se de res, sol li queda l’atac a tot. N’hi ha que ataquen cruelment perquè és la única via de rebre alguna ressonància mediàtica; en la política espanyola ningú arriba ser Don Algú si no ha estat capaç de convertir-se en Don Contra.

Tercera: com conseqüència de ‘la honorabilitat de l’adversari’. Hi ha insults que s’han de rebre no com una ofensa que fa l’altre, sinó com la conseqüència de ser ell qui és. Un polític que juga net a cara descoberta, rebrà amenaces de part dels mesquins que juguen brut amb les cartes amagades; per rebre insults dels corruptes no hi ha camí més curt que ser honrat.