Joan BauzàPalma04/09/23 0:29
TW
1

La cultura pornogràfica ha eixamplat el seu camp: la transparència total de la nuesa ha deixat de ser exclusiva de les habitacions privades. La cultura del porno ha passat del món dels cossos al món dels sentiments, les conviccions i les emocions. Al porno, tot queda exposat: es limita a mostrar i, mostrant-ho tot, tan aviat excita, tan aviat frustra.

Abans es deia: «No confiïs mai un secret a un periodista, el publicarà». Ara, poc importa que el teu interlocutor sigui periodista. La confidencialitat és morta: tot el món parlarà del que tu has dit. Aquesta sentència és tan certa que fins i tot compta amb l’excepció que la confirma:. Un digué: «si tu només confies el teu secret als teus amics íntims, el secret no se sabrà»; l’altre respongué, irònic: «en el cas que tu no tenguis cap amic íntim a qui confià el secret, el secret no se sabrà». Jo salvaria l’amic íntim, però no el grup. Tot el que es diu en grup es farà públic, però el nom concret del qui ho farà públic restarà anònim. Aquest és el salt: hem passat de l’hermetisme a la transparència i de la transparència a l’anonimat blindat del gran xafarder. No ens equivoquem: la nostra època no és la de la protecció de dades, és la de la immunitat de la xafarderia.