Primer va ser Venècia, ara Amsterdam, després li tocarà a Palma treure els megacreuers fora del port. A Venècia fa molts anys que lluiten contra l’espectacular aberració que era veure els grans vaixells passant pel mig del canal de la Giudecca. La lluita va ser molt llarga fins que va intervenir el president del Govern italià, Mario Draghi, per posar punt final, després de la seria advertència de la Unesco de llevar-li el reconeixement de ciutat patrimoni de la humanitat.
Ara ha estat Amsterdam, una ciutat també molt saturada pels milions de turistes que aflueix pels seus carrers, places i llocs emblemàtics. La lluita de l’administració municipal contra la saturació ha estat seriosa en molts fronts, fins que han pres la mesura de fer fora els megacreuers del centre de la ciutat.
Palma no té un canal per on passen els creuers però té un port relativament petit com per albergar aquests monstres del turisme de masses. El port de Palma formava una part molt íntima de la ciutat fins ben entrat el segle XX, d’ençà que a l’Autoritat Portuària se li va ocórrer la brillant idea de fer concessions a «marines privades» en l’espai públic marítim. Això va omplir bona part del port d’amarraments de grans iots que deixen uns ingressos molt alts a l’APB. A poc a poc, les activitats pesqueres varen minvar i les industrials creixeren, tancant-se totalment l’accés al passeig i la curiositat de la ciutadania. Ara el port és una fortalesa supervigilada, a la qual només hi van aquells que tenen una activitat industrial o turística controlada.
El port de Palma sempre ha estat un lloc molt atractiu pels creuers, quan aquests eren per minories amb molt poder adquisitiu. Després va venir el gran negoci dels creuers de la mà de grans operadors turístics i inversors de la gran indústria nàutica europea, passant de creuers de 2.000 passatgers als megacreuers que ara proliferen per 6.000 passatgers i 2.000 de tripulació.
Els arguments de les autoritats d’Amsterdam són clars: «No ens a surt a compte». No és sostenible aquest turisme en els centres històrics. Observant els costos directes i indirectes d’aquesta activitat, han arribat a la conclusió que no val la pena admetre aquesta activitat en el seu territori. Estaven espantats de veure el resultat de l’estudi de la Federació Europea del Transport, que demostra que només 63 megacreuers emeten un 43 % més d’òxid de sulfat que els 292 milions de cotxes que hi ha Europa. Així i tot, no sembla que la indústria dels grans creuers vagi a canviar la seva estratègia que continua essent créixer més. La Cruise Lines International Association (CLIA) ha dit que aquest any 2023 arribaran a transportar més passatgers que abans de la pandèmia que entraran en funcionament uns 40 grans vaixells i per l’any 2027 hi ha ordenats més de 75.
Jaume Martínez, el nou batle de Palma és, segons la veu del carrer, una persona amable, educada i que coneix perfectament el món turístic, ja que va ser conseller. En una de les seves propostes preelectorals va dir que volia fer de Palma la capital mundial del turisme. La idea en principi no té perquè ser dolenta, però si això vol dir mantenir o fer créixer l’actual turisme de megacreuers estarem en contra. Des de la Plataforma contra els Megacreuers, la nostra primera proposta encara és limitar a un megacreuer al dia, amb un màxim de 4.000 persones desembarcades, i fer un estudi de càrrega per veure quin tipus de vaixells i quants pot admetre la nostra ciutat per ser un destí sostenible.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Tiene usted razón, fuera cruceros de Madrid, Sevilla y Zaragoza.