Fa dècades, els que estaven convençuts que s’estava produint un canvi climàtic, consideraven que el simple fet de denunciar-ho ja era un avanç. Era el temps de la conscienciació, tot i sabent que ser conscient d’una cosa (el fet d’adonar-se’n) no és el mateix que tenir-ne consciència (coneixement responsable). Que es conegués, que no es relativitzàs o que no es justificàs amb referències a la paleogeologia era l’objectiu inicial per, tot seguit, establir la marera més eficaç de posar-hi remei.
Actualment, llevat de quatre foscos il·luminats, de molts aprofitats sense escrúpols i d’alguns contemporitzadors hipòcrites, ningú no nega el canvi climàtic, i són molts els que ho consideren una transcendental crisi mediambiental i humana. Malauradament, el fet d’adonar-se’n, no comporta la suficient consciència responsable que, com en qualsevol emergència, posi tots els recursos i tota la diligència per arranjar el mal. Tampoc no es percep enlloc cap senyal de rebel·lió.
Si atenem a les conseqüències de la crisi climàtica –cal dir-ho amb tota cruesa– desmereixen pràcticament totes les altres crisis humanitàries: la guerra, la fam, les migracions, els abusos, els atemptats contra els drets civils més bàsics, i tantes altres per l’estil. Tot i així, no hi ha reacció decidida. El terrorisme climàtic ha convertit en còmplices les seves víctimes.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
El model capitalista no és compatible amb aturar el calentament global. No hi ha esperança per ara