Joan BauzàPalma21/08/23 0:29
TW
0

E n cada illa, n’hi ha quatre. ¿Què és una illa: terra o mar? No li escau la disjuntiva, li escau la conjuntiva que casa una i altra. Amb la mateixa devoció que aixec els llavis per besar el punt àlgid d’un cim de muntanya, els baix per besar, a la cala, l’aigua que em comença a banyar amb aroma de sal. Els illencs som terra i terrejam; i som mar i ens emmaram.

N’hi ha, d’illes, dues més: l’illa de l’espai i l’illa del temps. Una illa ofereix, com la capacitat més natural, la d’aïllar-te dins ella. L’aïllament en l’espai és, per medi de la soledat, el que et procura el gaudi de la contemplació assossegada; i l’aïllament en el temps és, per medi del silenci, el que t’ofereix la riquesa de la introspecció fonda. No hi ha penínsules ni continents que puguin competir amb la sort de les illes, les illes que disposen, per via de propietat, de terra i mar, i per via de voluntat, si l’exerceixen, de recés i silenci. Cada una de les quatre illes de l’illa és patrimoni que cal protegir. Encara tenim el patrimoni físic de la terra i la mar, alerta a deixar-nos robar, si és que encara no l’han robat, el patrimoni immaterial del silenci, pare del saber i el de la tranquil·litat, mare de la pau.