Geografia ciutadana

Si els autors s’haguessin informat de la nostra realitat, la seva proposta hauria estat una descripció de la gimcana diària que practicam els habitants, una elecció més en la línia dels clàssics relats de viatges i sobretot molt més fidel a la realitat de Palma.

El reportatge podria descriure aquest gimcana habitual i forçosa que practicam els ciutadans de Palma, enutjats per la massificació turística i obligats a conviure-hi. S’hi descriuria com, enmig d’altes temperatures i de la humitat típica del lloc, els nadius ens movem en una competició permanent per sobreviure als extractors d’aire condicionat que escalfen els carrers, indagant en mapes encara en construcció com moure’ns entre les masses de turistes mentre desxifram el sens fi de rètols, anuncis, grafitis, ofertes publicitàries i reclams per uns viatgers que acollim vulguem no vulguem. Desplaçats en el nostre habitual territori, obligats a repensar les nostres activitats per sobreviure, els indígenes observam i estudiam els visitants per subsistir.

Hi podrien relatar també com ens sentim aclaparats, ignorats i desplaçats, i com veiem en els visitants una mena de Vogel explorant el Sudan i, malauradament i sovint, de Ferlini devastant els territoris que recorria anihilant-ne tota resta històrica. Afegint els perills del trànsit en tots els espais i algun exemple de l’amenaça que suposa morir de set atrapat en algun embós, incorporant les dificultats per aconseguir aliments a un preu raonable i les exigents dificultats que ens suposa, als nadius, aconseguir aigua, i desxifrant alguns dels codis que els habitants del país hem construït per no desaparèixer ofegats per alguna allau de viatgers baixats d’un creuer o engolits per les coes d’algun monument, el relat seria d’allò més versemblant respecte la nostra realitat i molt més útil per a nadius i visitants, com s’ha proposat històricament el National Geographic.