Llibres inútils

No és recomanable com a lectura estival, perquè et posa de mala lluna i només falta això per amanir l’estiu, i tanmateix farà el mateix efecte en qualsevol moment de l’any. Parlo del llibre de Laura Clancy, Professora de Mitjans de comunicació i Sociologia a la Universitat de Lancaster, Gestionant l’empresa familiar: com la família reial gestiona la seva imatge i els nostres diners, que du tres anys encenent la sang als ambients socials i polítics dels inventors del Brexit. Clancy parla de la monarquia britànica, però els seus punts de vista són extensibles a tots els regnes (i no diguem al que tingué un cap d’estat vivint exactament com un rei durant dècades mentre feia lliçons de devoció fiscal als ciutadans...), constatant que les monarquies són el germen i alhora la continuïtat dels grans conglomerats empresarials multinacionals que dominen, de moment econòmicament, el món. La corona britànica, com totes, no és una institució política, com ens fan creure a còpia d’identificar-la amb la identitat conservadora i la família diguem-ne tradicional, sinó un sistema comparable als GAFAM, els clans Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft que han nascut i crescut com a monopolis de fet, representen i fomenten la desigualtat econòmica i distorsionen la competència, mantenen posicions dominants que els fan escàpols a les obligacions fiscals i són gairebé immunes al poder dels estats. Perquè aquests privilegis no han sortit del no-res: són els que duen segles definint l’essència de les monarquies.