Si en una negociació és ineludible traspassar línies vermelles, pinta malament. El repartiment de poder polític permet un infinit d’equilibris, però hi ha conceptes rígids, ideats per ser absoluts, blanc o negre. El de sobirania n’és un. Erraren els qui predeien que la globalització el liquaria, se regenera amb continus revivals. Si Rússia i Ucraïna maten per decidir de qui és Crimea, no hi ha win-win possible. Ningú apel·la al disseny d’autonomies del protocol de Minsk i s’ignora l’autodeterminació com la solució pacífica del Dret Internacional. Crimea, població inclosa, com a trofeu militar, obtingut sobre la barbàrie de milers de cadàvers i d’una destrucció i un dolor eixordadors.
L’independentisme català, a pesar del càstig electoral, s’ha topat amb una aritmètica parlamentària engrescadora. Votar Sánchez només com a mal menor, a canvi de res, resultaria incomprensible. Junts ho té clar. Esquerra és conscient que la sagnia de vots ve d’un magre balanç sobiranista, exhausta després d’obtenir els indults; i que els seus votants més ‘gradualistes’ han votat PSOE. Els catalans tenen dret a decidir el seu futur i seria democràticament ideal un acord sobre les condicions d’un referèndum, per exigent que fos en els quòrums. Però Espanya no ho acceptarà. Ho seguirà reprimint. No ho dic com una fatalitat que calgui acceptar servilment, sinó com a una dada que és absurd negar.
A la militància independentista correspon decidir sobre la investidura. Tendrà un valor diferent segons el nombre d’actors que hi impliquin, no necessàriament només catalans. Els bascos plantejaran un Catalunya/Euskadi, i nosaltres, sense crear obstacles, no hem de badar. La posició hauria de respondre a una estratègia amb vocació d’èxit, d’avenços reals, estructurals, honesta, que ponderi conseqüències i prevegi els moviments següents. Que respongui a un pla, en definitiva, no a una reacció emotiva, ni al càlcul electoral, ni limitar-se a una mostra de dignitat. La història n’és plena de col·lectius, carregats de raó, que estampats contra el moment, endegaren els mecanismes d’un empitjorament objectiu. Un empitjorament dur. Llarg. I que no hi vagin amb un ciri en la mà: la contrapart estafa sense cap escrúpol. Ni un.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Heròdot d'HalicarnàsLea BIEN.
Angelcaidoqui ets tu per interpretar què espera una entitat tan inconcreta, heterogènia i diversa com "el ELECTORADO"?
Noltros hem d'exigir que Espanya mos deixi de prendre la recaptació, amb 5000 milions d'euros cada any podríem dignificar les consideracions de vida dels residents i aturar el monocultiu turístic
El INDEPENDENTISMO CATALÁN creo que ha quedado en evidencia cuando a aumentado el porcentaje de votos hacia el PSOE y a disminuido el de ERC O JUNTS. El PROBLEMA LO TENEMOS EL RESTO DE ESPAÑA pues cuando se vota PSOE en CATALUÑA es porque el ELECTORADO ESPERA MÁS DÁDIVAS DEL SANCHISMO que de los propios catalanes y que eso lo haga un partido que debe velar por TODOS es un dislate.