Benet Bohigas08/08/23 0:29
TW
0

M’aprop en cotxe al col·legi electoral, anar-hi a peu amb la forta calor, l’enfora que està i la meva edat, seria una greu temeritat. Hi ha hagut sort, he aparcat just darrere el col·legi a l’ombra d’un arbre, així i tot, cal posar l’aire condicionat al màxim, estam a més de quaranta graus al sol. Pel camí em top amb els eslògans dels partits: PP, ‘Es el momento’, el moment de què?, em deman; PSOE, ‘Ahora, Gobierno, ahora, España’, que vol dir?, que fins ara no hi havia Govern?; Vox, ‘Decide lo que importa’, per a ells el que importa són les banderetes per davant dels problemes socials; Sumar, ‘Es por ti’, no m’acaben de convèncer, en un ‘batiburrillo’ de quinze partits serà difícil posar-se d’acord, prest s’estiraran els cabells.

Abans de sortir del cotxe, una darrera reflexió. A qui he de votar?, mai ho tenc clar. A Vox no el puc votar, molts de punts del seu programa em donen esgarrifança; si vot al PP estic donant una mà a Vox per entrar al Govern; el PSOE no m’acaba de convèncer, na Francina ha dit que «un mentider no pot ser president del Govern» i no sé si es referia a Feijóo o a Sánchez, a més, després de prometre’ns ‘el món i la bolla’ a les eleccions autonòmiques, ara s’oblida de les promeses i ens deixa amb un pam de nassos anant-se’n a Madrid; n’Hila, el mateix, va dir que faria una ferma i contundent oposició, però s’estima més abandonar-nos i anar al Senat, allà ningú li farà retrets, gaudirà d’unes bones migdiades mentre xerra l’oposició i un bon sou cada mes sense fer res, miren per a ells, no per a nosaltres; i amb Sumar tenc alguna diferència, i hi ha un punt que em poden perjudicar.

Recordant els discursos i debats, em dóna vessa votar a cap d’ells. La contínua confrontació forta i radical pot crear també confrontació social, unes actituds que no ajuden en res, en lloc de crear ambient de col·laboració entre tots. Què hi faig? El millor crec que és votar en blanc. En sortir del cotxe una bavarada d’aire calent em deixa aturat, he de caminar més de cinc-cents metres a ple sol per arribar-hi. Amb por de no quedar acubat pel camí, tirat a terra tot sol, entr al cotxe i torn a casa meva. A Son Pisà, el meu collegi electoral, es varen acubar unes quantes persones de la meva edat.