Generacions: silenciosa, boomers, X, millennials, centennials...

Comencem per la Generació Silenciosa (els nascuts entre 1928-1948). Segons E. C. Brands és filla de la Gran Depressió, l’hereva dels meravellosos anys 20, però també la generació que va viure amb els seus pares la tragèdia de la II Guerra Mundial i, en el cas d’Espanya, la Guerra Civil. Per això, van al que és segur i a no arriscar, les seves senyes d’identitat. Se senten més còmodes practicant l’estalvi i sent meticulosos amb les despeses, es divertien amb el passeig, la lectura, passar el dia fora amb la família...

Els Boomers (1949-1964). Fills del Baby boom, l’explosió demogràfica de la postguerra; van néixer en plena dictadura i visqueren les primeres lluites pels valors socials. Una generació ambiciosa, però que valora l’estabilitat. Es van criar amb la televisió i s’han anat adaptant a les noves tecnologies, a la seva manera. Realitzen activitats culturals i a l’aire lliure, sempre envoltats de família i amics. Anar a un concert dels seus grups favorits, al cinema, al teatre, a menjar a un bon restaurant o fer una passejada per la platja, són plans que els fan feliços.

La Generació X (1965-1980). La generació nascuda durant la Transició –del franquisme al postfranquisme– ben estudiada per Víctor Pérez Díaz, amb la incorporació massiva de la dona a la feina i la reducció del número de fills, amb la paradoxa de què la societat s’omple de vells, però hi predominen els valors ‘joves’. Aquesta generació, també coneguda com la de l’apatia, ha viscut fets polítics, socials i tecnològics que han canviat món. Es troben entre dos mons: són fills dels baby boomers i pares dels millennials, una generació frontissa. Ja no cregueren en déus, ni en els Reis, practicaren sistematicament relacions sexuals prematrimonials i no ‘respectaren’ els pares, en el sentit antic.

Els Millennials o generació I (1981-1996). Aquests, nascuts a partir dels anys 80 –els adolescents dels anys 90– foren ja, una generació de gent audiovisual. Jugaren amb les videoconsoles i començaren amb Internet. Són considerats nadius digitals, malgrat haver nascut en una època analògica. Se’ls exigeix una preparació major que als seus predecessors i competeixen en un món laboral marcat per grans crisis econòmiques i polítiques. Els agrada l’aquí i l’ara.

Els Centennials o generació Z (1997-2012). La Generació Google o els Zoomers, els qui arribaven de marxa més enllà de les sis, han crescut amb més aparells connectats, el telèfon mòbil evolucionat, Internet i Google. Segons Brand, malgrat la seva excessiva dependència d’Internet, són també paradigma del compromís amb el medi ambient i les causes socials. Consumidors exigents però, a vegades, la influència del món digital en el qual han nascut els du a ser impacients i impulsius. «La vida és la vida, però a mi m’agrada contar el que faig als meus amics i als meus followers».

La generació ALFA (2010-2020), també anomenada generació tàctil. Neix amb totes els tecnologies i concepcions del món virtual que han sorgit una mica abans que tinguessin suficient edat per usar-les. El 80 % dels bebès ja té algun tipus de presència a Internet en complir els sis mesos. La generació Alfa és la primera que en lloc de digitalitzar les seves pràctiques analògiques, ha de fer un esforç d’adaptació als ambients analògics. Estan acostumats a interactuar amb els mitjans digitals directament amb les mans.

I ja ha nascut, a partir de 2020, la generació Beta!

Ara, com poden veure, és defineixen les noves generacions a partir dels seus comportaments relacionats amb les tecnologies de la informació. Hi ha una reducció de temps d’una generació a l’altra, pels canvis tecnològics. Si bé la gent jove demostra una facilitat aparent i una gran familiaritat amb els ordinadors, en canvi, confia molt, un poc massa, en motors de cerca, ‘veu’ més que ‘llegeix’ i està exposada a no posseir habilitats crítiques i analítiques per avaluar l’excés d’informació que troba a Internet.