Joan GuaspPalma30/07/23 0:29
TW
4

Mentre els catalans siguem espanyols haurem d’anar amb les orelles dretes. Però això no basta. Després de les eleccions generals de diumenge passat, el panorama ha canviat bastant des del meu punt de vista. Tampoc això és suficient. En el sentit polític de la nostra identitat cal que deixem de ser ingenus d’una vegada per totes. Afortunadament, Alberto Núñez Feijóo no podrà formar govern. I, per la seva banda, Pedro Sánchez tampoc sense la crossa imprescindible de Junts per Catalunya.

JuntsXCat té ara la clau mestre de la governabilitat de l’Estat espanyol. Veurem si la farà servir o si s’ofega com sempre dins el pou de la seva puerilitat més infantil i covarda. És cert que tindrà moltes pressions externes de tot arreu. No només de tots els territoris espanyols, sinó també des d’Europa. Però ara és l’hora, segadors, ara és l’hora d’estar alerta. Hi estaran? Hi estarem? En primeríssim lloc, i això és molt significatiu, de la corrupta política catalana: ERC ja ha demanat a Junts que no bloquegi un futur govern de Pedro Sánchez. Que per independentistes que siguin, aquests republicans de via estreta, diuen que amb companyia dels espanyols no es viu tan malament. ç

Gairebé diria que diuen, que, veient els que estem veient, als Països Catalans actuals, es viu millor que mai. No s’hi pot estar millor. El Càndid de Voltaire és un nin d’uè al costat de Rufián i Junqueras. Que ressusciti Voltaire i es posi a escriure de bell nou amb la seva ploma d’acer esmolada! Quanta, quanta ingenuïtat, escriuria també Mercè Rodoreda. En aquestes altures i en aquestes circumstàncies, fiar-se encara ara d’Espanya i de Pedro Sánchez, és anar cungagats de dalt a baix.

El Càndid català és més ingenu que el Càndid voltairià. Mare meva! I, mentrestant, tots nosaltres sense poder parlar la nostra llengua, sense poder llegir Cavall Fort, sense poder anar al teatre, sense poder administrar els nostre patrimoni natural ni cultural. Sense poder fer un esternut si Madrid no ens autoritza a fer-lo.