Amb les temperatures que estam patint, està clar que el canvi climàtic tot just comença a ensenyar les dents. Per mossegada, la que se n’han duit els negacionistes de Vox: pentura els que no existeixen en breu són ells. De tota manera, amb aquesta calorada i la incertesa d’unes noves eleccions, ve de gust explicar bones notícies.
A la Universitat Central de Florida han creat la pintura plasmònica que pot baixar 15 graus la temperatura dels edificis. Es basa en el color de la pell de les papallones o els ocells i es fa amb nanopartícules no contaminants en lloc de pigments químics. Per pintar un Boeing 747 basta poc més d’un quilo (en lloc dels 450 kg d’ara) i en exterior té una duració de dos segles.
Un altre invent prometedor és la bomba de calor d’ones acústiques que utilitza molta menys energia que les actuals. Amb 30 dB, l’equivalent al renou que fa una conversa a volum normal, en té suficient per a descomprimir o comprimir l’heli que refreda l’aire o calenta l’aigua fins els vuitanta graus.
Dessalar un metre cúbic d’aigua de la mar costa un euro i mig. Bona part d’aquest preu és el cost de l’electricitat. Científics de la Universitat d’Illinois han aconseguit reduir la despesa energètica un 90 % fent servir l’electrodiàlisi: un metre cúbic es podria dessalar per tan sols 15 cèntims! De moment han utilitzat aquest sistema per a aigües residuals.
De confirmar-se aquestes tres innovacions, podríem mirar cap el futur amb una mica més d’esperança. Però no n’hi ha prou. El que ja és una realitat és l’aposta europea pel cotxe elèctric. Però hi ha un corrent d’opinió afirmant que no és la panacea ambiental que ens han venut. Produir un cotxe elèctric és un 70 % més contaminant que un de combustió. Les bateries pesen entre 300 i 500 kg i només duren 10 anys (don fe: acab de pagar 2.000 euros canviar les bateries gastades del meu híbrid). El futur sembla que serà de l’hidrògen i/o dels combustibles sintètics, però no d’aquestes bateries pesades, contaminants que provoquen conflictes ecològics i humans als països extractors de liti. De moment, és més sostenible allargar la vida del nostre cotxe de combustió que comprar un elèctric. I apostar pel transport públic ja!
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Antonio TriasAntonio, totalment d'acord amb bona part dels arguments que planteges. Tant de bo hi hagués més carregadors arreu perquè els pocs mallorquins que conec que circulen en elèctrics, sovint tenen problemes. Però, de la mateixa manera que em vaig comprar un híbrid (Toyota Auris) i prest vaig veure que no valia la pena, continu tenint dubtes amb els elèctrics en quant al procés de fabricació, com afecta als països proveïdors de matèries primeres i que se'n farà un pic s'hagin gastat les bateries. Els de combustió també plantegen moltíssims problemes, segurament més, però al text el que planteig o del que em faig ressò és d'una part dels experts que recomanen estirar la vida del vehicle de combustió abans de comprar-se un elèctric esperant, en part, que millorin. En quant a l'origen de l'energia consumida, totalment d'acord també en que els elèctrics són més nets. Mallorca hauria d'estar plena d'electrolineres amb plaques solars.
Home, per desgràcia obsolescent ho és tot a sa vida. Un tèrmic no és etern, cap des que he tingut no m'ha arribat als 400,000 km sense una renovació completa del motor. Sʻeficàcia dʻun motor elèctric és molt superior a un tèrmic. Un cotxe elèctric gasta de mitjana 15 kWh per 100 km. A més, el 100% de s'energia des tèrmic és fòssil i s´electrica és més o menys un 50% renovable i es percentatge en augment. Es pes de la bateria ve influenciat per s'autonomia que desitgem, a Mallorca, autonòmies de 400 km són absurdes tret que siguis taxista, un cotxe amb 30 kWh de bateria no pesa més enllà de 1,2 Tm, no gaire més que un tèrmic del mateix grup i té més de 200 km d'autonomia més que suficient per a s'illa (som un lloc privilegiat per fer servir elèctrics)
Antonio TriasGràcies pel teu comentari. La idea de comparar bateries d'un vehicle elèctric amb un híbrid és tan sols per deixar patent l'obsolescència de totes dues, no per res més. Evidentment, hi haurà qui li duraran més o menys, depén de l'ús que en faci (si fa càrrega ràpida o no, etc). En tot cas, el que volia expressar és que ara per ara les bateries, es miri pels kms, pels cicles o pels anys, són insostenibles. Molt millors que abans? Sí. Milloraran en el futur? També. Però continua sent absurd que per transportar una persona d'entre 50 i 90 kgs s'hagi de menester un cotxe de 1000 kg. Que l'elèctric pugui pesar encara més (entre 300 i 1000 kg) és del tot absurd. I si entram a valorar com es fa l'electricitat que utilitzen, la cosa encara s'embruta més. Tot això millorarà, per descomptat. Hi serem a temps?
És un gran repte comú, gràcies per l'article
Compte amb ses mitges veritats. Una bateria de NCM, ses més habituals fins ara, duren uns 2000 cicles complets (independentment des anys) i ses que s'estan posant més de moda ara són ses LFP que poden aguantar 5000 cicles complets i a més són més barates. Un cicle complet no és cada vegada que carreguem, sinó cada vegada que lliura sa seva capacitat sencera (si és de 60 kWh, 2,000 cicles són 120,000 kWh i si consumim 16 kwh als 100 km són 750.000 km de vida). Ses bateries dels híbrids són molt més petites i per això ciclen moltes més vegades. Es hibrids de fa 10 anys no crec que passessin es 3-4 kWh de capacitat, cosa que dóna una vida de no gaire més enllà de 40.000 km en mode elèctric
Molt bo Sr. Piris, gràcies !!!