Aquests articles meus són d’opinió. També són d’interpretació personal i privada. Amb això vull significar que no pertanyen a ningú més. El meu cos i la meva ànima són els dos instruments musicals que m’acompanyen en tot moment. Són més sensibles que les membranes d’un oboè acabat d’estrenar.
Dilluns passat, en aquest mateix diari, na Joana M. Escartín va publicar un article memorable. Llegiu-lo i rellegiu-lo, us farà millors persones. Detallava totes les prohibicions decretades per la flamant presidenta del Govern balear, na Margalida Prohens, en pocs dies de feina. Ni Primo Carnera va ser mai tan contundent com ella sobre el ring. Escartín la mig disculpava perquè Prohens viu sota la vigilància de Vox. Vigilància! Na Prohens no sap que és estar vigilada. Hauria d’haver fet la mili al CIR 14 dels anys seixanta per saber-ho! Na Prohens no està sota vigilància, està sota estupidesa. Com s’explica el seu odi per la seva cultura, per la seva llengua, per la seva llibertat política i pels seus drets humans fonamentals?
Jo he viscut no només sota vigilància civil, sinó també sota vigilància militar i, tapeu-vos les orelles si voleu: sota el terror de l’Estat! De l’Estat espanyol, of course. A mitjans dels anys seixanta, al CIR 14, vaig experimentar el pànic de bon de veres. Destinat a la sexta companyia, ‘La Sexta’ en deien com a paradigma de la més radical disciplina militar, comandada pel capità Marín i el teniente Rodríguez, on per allà on ells dos passaven no hi tornaven a créixer les cama-roges, vaig patir les humiliacions psicològiques, directes i indirectes, més bèsties que he passat a la meva vida. Psicològiques i físiques: em raparen el cap a zero, m’obligaren a menjar sopa amb arena i grava, em forçaren a fer guàrdies imaginàries de nit, de la una a les tres de la matinada. Per què es feien aquelles guàrdies nocturnes? No ho sé: per vigilar les cigales o els mostels que envoltaven el Castell de Bellver. Amb tot plegat vull dir que estic vacunat contra les vigilàncies apocalíptiques de Vox, Le Senne i Prohens.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
JoanetSi me ponen a los 21 años con que entré al campamento, vuelvo a cumplir el SM obligatorio, las buenas sangrías del sábado tarde no las he vuelto a degustar, hago primero en el campeonato de tiro y no pido enchufe para salir de COES. Supongo que está en contra del odio contra el castellano y contra lo español, del articulista que condicionó lo "BIEN" que se lo pasó en esos magníficos años.
ca de bouYo también tuve el honor de servir en el CIR 14 , Y de conocer personalmente al capitán Marín . Lo que dice en este artículo , es su opinión, y como tal la respeto . Pero estoy seguro que , como yo , la mayoría de soldados que sirvieron a sus órdenes, no comparten está opinión , sin duda condicionada por el odio a España del articulista.
La sexta, denominada la "pequeña legión", donde tuve el honor de hacer los tres meses de campamento. Dónde los que llegaron envueltos en algodones tuvieron que cambiar su modus vivendi. No fue tan dramático como lo pinta, salvo para los que no tenían el físico para el entrenamiento pertinente. También influía su adoctrinamiento anti castellano y anti español mamado y herencia de sus padres y abuelos.