Una grapada de pols

Les contrarietats de la vida ens fan descobrir sovint el què som i que tot o quasi tot es converteix en una grapada de pols. Venturós aquell que pot veure créixer, dins aquest immens desert, la flor de la fe, que li diu: les adversitats a vegades són proves que Déu fa per a veure si de veres l’estimam. Això ens fa pensar en el gran Abraham que a través de les terribles proves que va sofrir es va convertir en l’amic de Déu i en el pare de tots els creients. L’experiència de la fe, en tota la seva autenticitat, que Abraham va tenir, fou la experiència de fe que la humanitat va aprendre a viure amb plenitud i heretar per sempre. Al llarg de la història, la fe s’harmonitza amb la creu de Crist com a expressió de la sublimitat de l’amor del Pare. I aquesta creu la compartim en el petit context del quotidià de cadascú. Les contrarietats i sofriments de cada dia ens fan recordar i reviure aquelles pararaules que Jesús va dir als seus deixebles: «Veniu a mi tots els qui estau cansats i afeixugats i jo vos faré reposar. Acceptau el meu jou i feis-vos deixebles meus, que som benèvol i humil de cor, i trobareu repòs»    (Mt 11,28-29).