TW
5

Tenim nova presidenta del Govern, Marga Prohens, ja preparada per començar a rutllar.

El discurs d’investidura, com tots, va ser molt de cara a la galeria, dirigit en part des de l’ombra per Vox. Va interpretar el seu triomf com va voler. Trob interessant la proposta d’eliminació de l’impost de successió i la lluita contra l’okupació, temes que han dut a Vox a l’èxit, per no fer cas els anteriors governants a aquests temes, sobretot a l’okupació que creava i crea inseguretat i gran indignació social. Ara veurem com es desenvolupen totes les bones intencions, a mi particularment em preocupa molt: el possible creixement turístic; la nova Conselleria de la Mar, per regular el sector nàutic; l’agilització dels tràmits de les energies renovables, si no va amb una prèvia regularització que defensi el nostre paisatge, un pla consensuat dels espais a utilitzar i la seva quantitat i extensió; i com gestionaran el tema de la violència de gènere, tan vilipendiat per part de Vox. Haurem d’estar vigilants i seguir de prop les noves polítiques.

M’ha cridat l’atenció l’afirmació de Prohens «el meu no serà un govern que es dediqui permanentment a donar sa culpa als altres, o a l’anterior govern», però durant el primer discurs constantment va estar fent insinuacions i retrets a l’anterior presidenta. Molt de dir «allargaré la mà a l’oposició» i a la compareixença de rèplica dels grups, em va semblar trista i cercant gresca el discurs de Sebastià Sagreras. Va ser l’anunci una legislatura calenta al Parlament. També Prohens a una altra intervenció va demanar «humilitat, elegància i respecte pels adversaris» per després reprendre-la amb fortes crítiques contra l’esquerra; li havien pujat massa els fums.

Respecte a Vox, si quan Podemos estava a la cresta de l’ona vaig anunciar que desapareixeria o quedaria com a partit residual i la vaig encertar, ara, fent de bell nou de Nostradamus, afirm que Vox, actualment gaudint d’un èxit prestat, seguirà el mateix camí de Podemos. Els partits extremistes, tant d’un costat com de l’altra estan bé a l’oposició per treure els colors a qui governa, però si estan dins les institucions, les seves mesures no agraden a la gran majoria.