Fa vint anys que som opinadora d’Ultima Hora. En aquests dos decennis, els paísos més poderosos del món han baquetejat el planeta implacablement. A l’ensems, el meu devenir ha estat una aventura. Sempre he confiat en les meves possibilitats i per a que la travessia fos tranquil·la he mantingut una disciplina fèrria. Planificar el futur m’ha ajudat a gestionar el meu temps i a assolir els objectius. L’esclerosi múltiple és una malaltia incurable, crònica, degenerativa. El pas temps és implacable. Però tenc una actitud proactiva i propositiva. Som optimista.
Els meus somnis s’han realitzat. Sempre he comptat amb el suport familiar i dels meus estimats, però patir una malaltia com aquesta, obliga a enllestir un procés íntim i extrem de reflexió. Amb els anys he bastit una cuirassa que m’ha protegit d’agressions externes. Acadèmicament, he fet tot el que l’esclerosi m’ha permès. Me vaig doctorar. He investigat, publicat llibres… Però, de tota la meva singladura, el que més satisfaccions m’ha aportat és haver estat professora de la UIB. Ensenyar és l’ofici més hermós. La professió ha estat la meva prioritat. Ser historiadora econòmica és el millor que m’ha passat. Me vaig jubilar als 42 anys per mor del dolor i la fatiga que me causava l’esclerosi.
He treballat molt però m’he divertit a tentipotenti. Concerts, viatges, ampliació de sabers, aficions, col·leccions… He gaudit de la companyonia dels amics-germans. Som una disfrutona de la vida! I tot això ho he fet amb els brots, les crisis i els dolors i malestars de l’esclerosi múltiple. I el mes d’agost de 2022 me diagnosticaren càncer de mama. Això se cura i jo me curaré! Som una resilient de manual.
L’any 2003 vaig començar a col·laborar en aquest diari. Tenia 35 anys i era professora de la UIB des dels 28. Havia començat a investigar essent molt jove. El meu primer llibre sortí de màquines quan en tenia 23. He donat un cop d’ull als centenars de pàgines que he redactat aquests 20 anys. Desborden il·lusions, esperances, alegries, descontents, anhels. Cada article és un petit assaig, un exercici intel·lectual. Tenc un gran respecte per la direcció i per tots els treballadors i lectors d’aquest diari. Gràcies, Ultima Hora.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
VALENTÍA, FUERZA y DECISIÓN no es necesario que se los desee....LAS HA TENIDO SIEMPRE. Le deseo simplemente eso que todos anhelamos . FELICIDAD.
Sí que se curara. Sa veritat es que ho tenen molt per ma. Endevant.
Sabes que nuestras opiniones políticas están en las Antípodas una de la otra, pero eso es solo en el campo político. En lo personal te deseo lo mejor y muchos ánimos. Que te mejores.