TW
1

James Joyce deia que si Dublín fos destruïda, es podria reconstruir fidelment a partir dels nombrosos llibres que parlen d’ella. I Palma? Hi ha literatura a bastament per un fet similar? Jo crec que sí. I vull pensar que un servidor hi ha contribuït. «Tu tens l’endarrer d’escriure i això te salva de moltes estones d’avorriment», opina en Joan. «Idò és ver. Un italià que vaig llegir, Duccio Demetrio, manté que l’escriptura ens pot salvar de moltes maneres i, més en concret, l’escriptura biogràfica i, encara més, l’autobiogràfica, que té segons sembla efectes sanadors i consoladors de la nostra magra existència». De totes maneres, algú apuja això a genere literari: l’autoficció. La defineix, amb conya, Javier Rodríguez Marcos: «L’autoficció es el resultat de que una persona es miri en un mirall i hi vegi un personatge», de novel·la, supòs.

Seiem a la terrassa d’un bar de la plaça del Mercat, don Antoni Maura, damunt la seva peanya i a l’ombra del ficus majestuós ens dona l’espatlla. En Felip demana un Dry Martini i com sempre ens ha de fer veure la seva pedanteria suprema. «Com sabeu, el Dry Martini és una mescla sàvia de ginebra i vermut blanc, sobre la quantitat de cada un hi ha molta literatura però el qui millor ho definia era Hemingway qui deia que la quantitat de Martini que hi havia d’haver, era el de l’ombra que feia la botella sobre la copa, ni més, ni pus». Replica n’Agustí: «La gent beu i beu i no agafa un llibre ni per meco». «I que?», l’increpa en Felip: «Això no es nou! Saps que deia Francisco de Quevedo? ‘Es Madrid ciudad bravía / que, entre antiguas y modernas, / tiene trescientas tabernas / y una sola librería’.
Aquest Vladimir Putin! No només enverina els seus opositors sinó que vol que se sapi! diu n’Albert Mayol. «I amb el franquisme què?» Replica en Biel, «la religió catòlica es va convertir en la religió oficial de l’estat, la vida es va regir per la moral, van sotmetre les dones als homes, posant com a exemple la figura d’Eva com a pecadora i la de Maria com a dona submisa i abnegada. La raó de ser de la dona era la de reproductora de l’espècie, mantenidora de la família i la que havia d’educar als seus fills en la filosofia franquista». «Sabeu que deia Pilar Primo de Rivera?»: «Las mujeres nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer más que interpretar, mejor o peor, lo que los hombres nos dan hecho». Sí, és veritat, són temps llunyans, però a veure a que vos sona el següent? «Acta del plenari de l’Ajuntament de Palma de dia 24 de novembre de 1975 (havia mort el dictador Franco)... en consecuencia puestos en pie demos solemnidad al inicio de este pleno. En primer lugar en memoria, recuerdo y descanso eterno de Francisco Franco recemos un padrenuestro (se reza el padrenuestro). A continuación se da el grito de ¡¡Francisco Franco!! ¡¡Presente!!...» En aquells anys, 262.000 ciutadans de Palma vivien la situació política amb una mescla d’emocions. Paulino Buchens, jefe de Falange, era batle de Ciutat i Fulgencio Coll de Sansimón, un franquista immobilista, ho era a la Diputació i va jurar el càrrec d’agenollat. Que no te fa olor de cosa recent? Fa com a por!»

«Vaig anar a l’Auditorium a sentir un gurú d’aquests que se venen a cent euros l’entrada», diu en Manel, Deepak Chopra era el seu nom. Deia coses com: «La creència expressa inseguretat, però la fe és la certesa de l’invisible». Ala idò! És una més de les sentències fosques, per la seva volguda claredat, d’un altre d’aquests extorsionadors, xamans enganadors, de la modernitat espiritualista. «L’activisme no funciona», continuava insistint, és clar, el canvi és particular, individual, la culpa sempre és nostra, no dels dolents de la societat, al final la culpa és de que no sabem respirar adequadament! «Au venga!». Li contesta en Rafel, en pla contemporitzador: Per a mi és molt millor i més entenedor Raimon Panikkar: «Sense diàleg el ser humà s’asfixia i les religions s’anquilosen». I, definitivament, més encara, Paul Virilio: «Quan s’inventaren els barcos, s’inventaren també els naufragis». Li replic: «També els naufragis personals com el d’un servidor de vostès cada dia que s’aixeca. Visca Mallorca! Terra de naufragis!»