La privatització de la guerra

Ara bé, des del punt de vista de l’ordre mundial, tal vegada allò més destacable d’aquest esdeveniment sigui el fet que un grup de mercenaris liderat per un procaç, agressiu i sense escrúpols Ievgueni Prigojin, s’hagi convertit en un autèntic exèrcit capaç d’enfrontar-se en pla d’igualtat a qualsevol força armada regular, a la d’Ucraïna proveïda per Occident, però també a l’hipertrofiat exèrcit rus.

A l’allau de privatitzacions que en les darreres dècades han posat ports, aeroports, energia, seguretat i altres sectors estratègics en mans de multinacionals de capital no sempre transparent, qui sap si, a partir d’ara, hi haurem d’afegir exèrcits privats com el de Wagner.

És clar que els mercenaris han estat una constant durant tota la història; en la Rússia actual no hi ha un, sinó molts grups d’aquestes característiques. Tanmateix, la magnitud i el potencial armamentístic del Grup Wagner el capacita com un veritable exèrcit molt per damunt de les meres milícies, guerrilles o comandos d’acció limitada. És aquest un incipient assaig per a la privatització de la guerra?