Ara és el moment

El passat pot ésser sinònim d’ambigüitat. El futur és innocent, esplenderós, perquè en ell afloren rebrots d’esperança. Amb raó la consigna de sant Juníper era: «Sempre envant, mai cap enrere». Instal·lar-se en el passat és morir-se. Girar la mirada cap al futur és respirar aires i horitzons de vida. Però el futur no el tenim encara a dins les mans. El que tenim dins les mans nostres és aquest «ara» com un moment privilegiat. Kairos significa això precisament. Durant deu anys, en la petita publicació, he estat feel al significat d’aquesta paraula, cercant motius i ocasions per a convertir-la en estímul cap a una espiritualitat vital i encoratjadora. Un dia abans de l’ordenació com a prevere vaig escriure aquesta súplica a Déu, mirant cap al futur que ara visc com a present: «Pare nostre i Senyor de totes les coses, Vos que a cada nit donau la fi amb una nova albada, i renovau el vent i la calor i el fred, sempre nous i sempre joves. Renovau també en mí l’esperit i la il·lusió d’aquel ‘històric’ 17 de desembre de 1960 en què Vos em vareu fer sacerdot. Que sigui sempre nou i sempre ‘jove’, com la natura que cada dia neix amb nova esperança…».