Tot i que fa dècades que es parla d’intel·ligència artificial en totes les seves variants i aplicacions, recentment aquest assumpte ha cobrat molt de protagonisme social, mediàtic i acadèmic, assenyalant tota una sèrie d’implicacions actitudinals, cognitives i relacionals; també laborals, econòmiques i creatives; i, singularment, jurídiques, ètiques i antropològiques.
Serà inevitable aprofundir en aquest fenomen d’impacte transcendental en la vida individual, col·lectiva i política i, per damunt de tot, en el concepte d’allò que constitueix l’ésser humà i del que vol o no pot evitar arribar a ser.
De moment, allò que s’aprecia és el desenvolupament exponencial de la robòtica, de les xarxes neuronals artificials o dels sistemes experts que contrasta amb un estancament, i en alguns casos retrocés, de la intel·lectualitat general. En efecte, la informació, el coneixement i les possibilitats de verificació haurien de suposar una major racionalitat i un més fi abordatge crític dels problemes globals i locals, però, per contra, allò constatable és que creixen les falòrnies, els tractaments esbiaixats i les mentides franques que són massa sovint acceptades per la intel·ligència natural amb un entusiasme febril.
La bretxa entre la intel·ligència humana i la intel·ligència artificial s’acreix imparablement, alegrement.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Se veu molt clarament en la política, ara tenim un Sálvame i poques llums