Les lliçons de Bauzá

Margalida Prohens és la gran esperança blanca. La seva victòria els obre la possibilitat de reprendre el camí de sensatesa que Cañellas va obrir per als conservadors illencs. Defugir dels errors del passat no és fàcil; han quedat marcats en la ment dels que els patiren i continuen vius en determinades actituds d’intransigència en temes que afecten la llengua catalana, que és la pròpia de les Illes Balears. El posicionament de Madrid i la seva massa mediàtica al respecte no ajuden gens. Per contra, l’externalització de les actituds més virulentes, reubicades a les files de Vox, permeten avançar en un camí de consens amb la resta de formacions polítiques per pactar els grans temes de país.

Si la solució que s’imposa al final és un govern en minoria del PP, la geometria variable a l’hora d’establir els pactes amb uns i els altres per tirar endavant lleis i pressuposts ens ubicarà en una altre manera de fer política. Esperem que el soci preferent no sigui Vox perquè això ens retornaria als vicis nocius de l’etapa de José Ramón Bauzá i tornaria a fracturar la societat i el propi espai dels populars. Diuen que l’home és l’únic animal que travela amb la mateixa pedra dues vegades i ja sabem que segons el vell aforisme espanyol «La cabra tira al monte»; però hem d’esperar que la penitència que han suposat aquestes dues legislatures d’oposició hauran fet retornar el seny a un PP en el qual la centralitat i la moderació haurien de ser un fet i no un recurs retòric en campanya.

S’inicia una nova legislatura, els comptadors estan a zero i la confiança és una cosa que s’ha de guanyar amb les actuacions i les actituds. Els rols de govern i d’oposició estan marcats. L’objectiu ha de ser la defensa dels interessos de Balears. Esperem que les eleccions generals, que s’han convocat, no els ho facin perdre de vista.