De lectura fácil

Visitant la Fira del Llibre, al Passeig del Born de Palma, l’ observador ben aviat se n’adona que els llibreters estan més o menys contents. Tot i la crisi de lectura en format llibre de paper, sembla que les vendes no van del tot malament pel sector. La indústria editorial funciona a un nivell acceptable i els dirigents gremials estan satisfets dels resultats. Passa un poc com la política local. Les coses es mantenen com gairebé fa algunes dècades quan el món ha canviat de forma inqüestionable i el llibre ja no té el protagonisme que tenia en l’univers de la ciutadania. Ho hem vist fins i tot en les entrevistes als candidats a les institucions autonòmiques i locals durant aquestes darreres setmanes. És impossible que alguns llegeixin allò que diuen que llegeixen o tenguin com autors de referència aquells que afirmen tenir. Alguna cosa no concorda. Impossible que Joan Francesc March sigui l’autor de referència d’algun dirigent i candidat, com així ho manifestava al periodista que l’hi reclamava aquesta informació. Segur que ha sentit campanes (o escopetades) en aquest sentit, però poca cosa més. Alguns dirigents, evidentment no tots, per ventura s’haurien de plantejar fer un curs accelerat de comprensió lectora i de lectura fàcil, que per això hi ha mètodes eficients. Sabem també que en determinats sectors hi ha una certa inquietud per la lectura obligatòria de còmics als centres escolars. El llibre fa por i apareix, una vegada més, com a blanc de la ira i centre de la violència per part de col·lectius que mantenen la censura com a principala eina de control social. Tot allò que ha succeït aquest cap de setmana passat té alguna explicació, està fonamentat en alguna lògica del comportament col·lectiu i tindrà conseqüències. Segurament no s’acaba de saber la dimensió d’aquestes, però indubtablement que hi seran. El comportament electoral de la ciutadania té una lògica cada cop més simple i funciona amb imatges que potser no tots acaben de veure clar. La lògica racional no funciona en aquests casos, la qual cosa no significa que no hi hagi raonaments ben espinzellats que expliquen la realitat. El gran gruix de la ciutadania és variat, amb identitats diverses, amb objectius fins i tot molt contradictoris. I en aquest paisatge, allò que ha quedat més de manifest, el passat 28 de maig de 2023, és la similitud entre la comunitat insular nativa i el llibre en format paper. Els lectors és mantenen, el sector està satisfet, però en el conjunt del mercat estam davant un producte amb un valor que potser està vivint la seva darrera etapa, abans de desaparèixer per a sempre engolits per la globalitat.