La possibilitat d’una abstenció

En el moment d’escriure això, dimecres horabaixa, és a dir, tot just tres dies després de les eleccions municipals i autonòmiques que a les Balears han donat la majoria al bloc de la dreta i l’extrema dreta espanyolistes format pel PP i Vox –una majoria que si es posen d’acord els permetrà governar com vulguin–, hi ha veus dins Més que proposen una abstenció en la investidura que permeti al PP d’aconseguir la presidència i formar govern sense haver de dependre de Vox. Entre les veus de Més que han fet circular la possibilitat d’abstenir-se hi ha hagut des de militants de base fins al líder del partit, Lluís Apesteguía, que ha fet una bona campanya i ha demostrat ser un candidat seriós, astut i ferm en les conviccions. Ara bé: plantejar la possibilitat de facilitar amb una abstenció la investidura de Marga Prohens és un error incomprensible, i dur-ho a la pràctica seria una autèntica aberració. Els pilars fundacionals i els motors ideològics de Més són la lluita per la justícia social, la lluita per la llengua catalana i la cultura pròpia d’aquest país i la lluita ecologista, és a dir, tot el contrari del que és, vol i defensa el PP, un partit fundat per exministres de Franco que des de fa quatre dècades representa la perpetuació i l’enquistament de tota mena de desigualtats socials, l’espanyolisme més rampant, l’autoritarisme més corrupte i l’antiecologisme més negacionista i depredador. Que ara n’han sortit uns que són –o sembla que són– encara més espanyolistes, més autoritaris i més socioeconòmicament i mediambientalment depredadors? El deure de Més és denunciar-ho i plantar-hi cara, no caure ingènuament en la trampa de comprar la idea –tendenciosa: un truc de triler del règim del 78– que l’aparició de Vox millora o fa més amable i més inofensiu el PP. Si el mallorquinisme d’esquerres s’absté per tal que na Prohens sigui presidenta sense haver de dependre de Vox, el que farà serà blanquejar tot el que ha fet històricament el PP, minimitzar tot el que té intenció de fer durant aquesta legislatura i fins i tot justificar d’avançada tot el que pugui fer en el futur. Tots sabem que en part la política és teatre i que el possibilisme, els gestos mediàtics, les declaracions simbòliques i les estratègies postelectorals hi tenen un paper, però hi ha moments en què tot això s’ha de deixar de banda i l’únic que ha de comptar són les conviccions. Ara és un d’aquests moments.