Un dia qualsevol

Després d’un dilluns frenètic per acabar una tasca en la sexta missió juniperiana a Mallorca, em dispós, ja reposat el cos, essent dimecres, a començar un nou dia amb una tasca totalment diferent: primer, acompanyar la meva germana a un centre auditiu de Palma, per després    anar a dinar, i a les cinc de la tarda cap a la residència La Llar dels Ancians per a dur la comunió al malalts. Quan arrib al tercer pis del pavelló C visit a na Francisca Colom, una resident de 106 anys. Es desperta i quan li dic: et duc la comunió, Jesús vé a fer-te companyia, ella, amb un sonriure angelical es posa a signar-se. I jo pensant: quin goig contemplar aquesta escena de fe autèntica i extremadament senzilla i profunda… Quan cap la volta em dirigesc a Son Roqueta, precisament a casa d’una altra senyora major, de 106 anys recentment complits, Joana Llobera, parenta del nostre poeta Miquel Costa i Llobera. Reb la comunió amb una pietat i joventut admirables. No va ser el mateix conhort el topar-me per un carrer amb un nin de Son Ximelis que’m digué: «yo no creo en estas cosas», mentre li parlava de Jesús. Jesús no es una cosa –li vaig respondre–…