Joan MirPalma26/05/23 0:29
W
0

La raó última de l’actuació política és afavorir el benestar de la gent, i això és entès de diferents maneres. Però hi ha alguns partits que tenen un altre nord i les seves accions arrosseguen una càrrega de subversió difícil d’interpretar pel públic. No es pot dir que la rebaixa de penes als violadors per la llei del ‘només sí és sí’ hagi afavorit el benestar de les dones, però els seus impulsors no han considerat haver comès cap error. Tampoc no es veu gens claramente que l’eliminació de xiringuitos com Bungalow hagi fet especialmente feliç la gent de l’entorn. La darrera excentricitat generada per aquests setciències ha estat el control dels lloguers; curiosament, no ha recordat ningún que aquesta és una mesura que té un clar precedent fracassat: la normativa franquista, la llei d’Arrendaments de 1964.

Amb la prohibició d’incrementar el preu dels lloguers, en Franco aconseguí que trobar un pis a preu assequible fos una loteria que tocava a qui tocava. No contents amb aquesta proposta impertinent, algun d’aquests savis progres ha plantejat limitar també el preu d’allò que compram al mercat, les tomàtigues, posem per cas. I ja que hi som, perquè no crear una xarxa de 1.000 supermercats estatals amb preus regulats pel govern? Per tot això, m’agradaria recomanar als lectors que, votant, ens acostin a una situació com la que reflecteix festivament la pel·lícula Good Bye, Lenin!, la d’una Alemanya sense comunisme. Però, arribats aquí, pot ser que el lector estigui cansat de tantes collonades (com segurament diría Josep Pla) i prefereixi l’anàlisi més clara i entenedora d’un amic meu: «Aquests del govern, només saben fer pagar i emprenyar».