Miquel Piris17/05/23 0:29
TW
0

Amb els anys he après a reconèixer i apreciar la brillantor que emergeix als ulls de n’Agustí Torres quan m’explica la idea d’un nou documental, exposició fotogràfica o el darrer giny que ha inventat per a gravar taurons. Feia temps que no veia aquest espurneig ocular polissó degut a una acció artística com la que va presentar diumenge als grandiosos i impagables Cool Days d’Artà (Gràcies, Joan Matamales!). I és que el meu amic ha fet realitat totes les urbanitzacions que hi havia projectades als anys setanta a la costa d’Artà a la revista Bellpuig. Així han cobrat vida ports esportius, heliports, hotels i xalets que haguessin arribat a congregar 84.000 humans. Els paratges naturals verges de sa Canova, Cala Torta, Cala Mitjana i Aubarca convertits en Ravenna, Cala Cristal, El Eden i Artanova de Mar, tal com els van batejar els urbanitzadors fracassats.

Una ucronia que ens mostra com hauria estat la història si no hi hagués hagut la crisi del petroli dels setanta i els artanencs no haguessin votat batles com Jaume Morey o Miquel Pastor dels Independents, partit vinculat a Més. Una ucronia artanenca que en realitat és per a tots els illencs de forma inversa: si hom vol veure com seria Calvià, Andratx o Cala Rajada abans que el virus del ciment engolís els seus paisatges, ha de venir al municipi amb més zona costanera sense construir de tot l’arxipèlag balear.

Però Artà va perdent la seva personalitat amb un creixent nombre de negocis d’italians i alemanys que encalcen teutons de gran poder adquisitiu. Haver esquivat els blocs de pisos i hotels que ornen la nostra terra i que fan venir ganes d’extirpar-te els ulls i el cor, ha convertit Artà en una llepolia per a les 18 immobiliàries del municipi. Salvar la costa del ciment no li ha servit per a escapar de la gentrificació que assola Mallorca i allunya als joves de poder viure-hi amb aquest récord estatal: 3.666 euros el m2 de vivenda! Llàstima que a Espanya ser d’un partit polític sigui tan similar a ser d’un equip de futbol. Per això la majoria continuarà votant els mateixos que ens han duit fins aquí, ratolinets que voten el partit dels moixos o no voten, com sempre. Ser una colònia d’aquest Estat és trist i car.