Ultraconspiracions

Feia temps que no sentíem parlar dels chemtrails, però ha tornat amb força, la tonterieta. Han tornat les fotos dels deixants de condensació (aquest n’és el nom correcte, del fenomen, com l’abreujat «chemical trail») dibuixats al cel com rastre dels avions, depenent de les condicions atmosfèriques. Si l’aire és molt fred, el vapor d’aigua calent i humit que surt dels motors pot formar petits cristalls de gel i roman visible una estona, i si l’atmosfera és seca el rastre es dissipa ràpidament. No hi ha cap misteri, però els afeccionats a les conspiracions indemostrables hi han vist de tot, en aquests reguerons fugissers: fumigació de productes que ens fan més susceptibles a algunes malalties, o al contrari un mètode de vacunació universal i obligatori de fet (o ambdues explicacions a la vegada, perquè la patafísica idolatra les contradiccions), i sistemes per provocar la pluja (que, sincerament, no funcionen gaire, ni aquí ni a la Xina popular), o ruixades de microtòxics per debilitar-nos o per accelerar o retardar el canvi climàtic i parides similars. Tot descartat en quatre minuts pels que en saben, del tema, però igualment acollit pels conspiranoics.