TW
0

Des que faig aquest escrit fins a la seva publicació, pot haver canviat la fesomia de moltes coses. Els canvis rarament s’assenten en poc temps, però els seus semblants ho fan amb una desimboltura tremenda. Ho dic perquè no sé en a quin punt deu estar la qüestió de les dues gasolineres que l’Ajuntament de Palma va ordenar abolir. Paga la pena, però, recordar la reacció dels amos d’aquests dos combustibles establiments: donaven per no rebudes les ordres de clausura.

Devia voler dir això que mantenir les benzineres obertes els sortia a compte encara que haguessin de pagar una multa? És possible, però aquests afers cada vegada solen presentar-se en colors propis. Sabem –tots en sabem– de casos on les multes per infraccions dictades des de les administracions públiques no superen els beneficis obtinguts mitjançant la conculcació de lleis o reglaments. Quan aquest principi, tan senzill, s’aplica a casos de la major envergadura, com fou el Castor de Florentino Pérez, assoleix dimensions econòmiques males d’apamar.

Però el que interessava subratllar és que el cas de les benzineres exemplifica un mal aspergit per una economia cada dia més violenta: la indisciplina tributària. Més ben dit, la indisciplina general com a resposta a la llei. D’aquesta actitud en trobareu mostres cada dia en uns o altres mèdia –he de suposar que també a les xarxes, però d’aquest tema no en puc dir res perquè n’estic peix. Recordau com han estat problemàtiques les demolicions de cases irregularment construïdes a Andratx, a ses Covetes... O com ens ha arribat a semblar impossible imposar la inactivitat a taxistes pirates que embullen la vida de la població i dels turismes –per més que manquen taxis a balquena.

La sensació que la majoria no pagaran ni una miserable multa la podreu detectar en totes les cases de la ciutat. Com la d’aquest al·lot de 22 anys –consultau què havia compost a aquesta edat Franz Schubert, per exemple–, que ha calat foc a desset cotxes a Porreres. Va dir en castellà a la Guàrdia Civil: «Se me fue la olla», o sia: vaig perdre es cap.

Per ventura la indisciplina ciutadana és un símptoma més, però rotund, d’una pèrdua d’olla general, característica de països on l’Estat en general no sap què maneja ni com manejar-ho.