Victor Gayà06/04/23 0:29
TW
1

En néixer a Mallorca, vaig rebre en herència els camins de la Serra de Tramuntana on qui la treballava estava tan integrat que era difícil veure’l, però que en tenia més cura que molts ecologistes urbans. I ara us lleg un patrimoni de la humanitat envaït per ordes turístiques, un paratge natural travessat de renous inhumans i de crits com a de bèsties.

També vaig rebre les dunes de les platges amb la seva vegetació de cards i assutzenes, amb la seva ingent varietat de copinyes i amb una mar transparent que, si és cert que ja coneixia les gleves de morques, no sabia res de plàstics ni de llaunes. I ara us lleg platges mortes amb banderes blaves, ben emmarcades amb murs ciclopis, regenerades amb àrids que formen ermassos fotogènics, i una mar tèrbola com ho són certs futurs.

I vaig rebre els camps de conreu, les vinyes i els ametllerars, sempre mirant al cel; la vitalitat de les grans possessions i el vigor dels petits horts i granges artesanals. I ara us lleg la riquesa de la terra sembrada de ciment i piscines, el verd serè dels prats de golf, i els centres comercials balsàmics, oasis artificials enmig del desert del camp.

I podria continuar la llista d’allò que vaig rebre en herència i d’allò que ara us lleg. M’acús d’aquest llegat i m’acús de no haver pogut suportar tants segles de paradís.