Pere Antoni PonsPalma11/03/23 0:29
TW
14

No sé si els que ho fan ho fan per deformació dogmàtica, per poc sentit de la realitat o per covardia, però sovint tenc la impressió que el sobiranisme –sobretot d’esquerres, que és el majoritari– pretén resoldre els dilemes que travessen la llengua i la identitat, i arreglar els problemes que els assetgen, a còpia de teoria programàtica i d’especulacions ideològiques, quan tot plegat pot abordar-se més eficientment des de l’esfera pràctica. Agafem la qüestió central de la llengua catalana a Mallorca i, per extensió, el tema de la mallorquinitat. Hi ha qui es demana: els mallorquins diguem-ne sobiranistes que no ens resignam a l’extinció total i definitiva del que som com a país i com a cultura històrica arrelada i projectada cap al futur, ¿què podem fer perquè els ciutadans de Mallorca, o de les Balears en el seu conjunt, que no tenen el català com a llengua pròpia l’assumeixin també com a seva, o s’hi familiaritzin, o entenguin que també pot ser seva si volen? Bé, per començar, això es pot mirar d’aconseguir parlant-los sempre i amb normalitat en mallorquí, que és com anomenam el català de Mallorca. Pot semblar elemental, però no ho és gens.

Al contrari: fa temps que estic convençut que si tots els catalanoparlants més o menys conscienciats –tant de les Illes com de Catalunya– parlassin sempre i amb tothom en català, la percepció que el català és una llengua majoritària, molt estesa i parlada, s’imposaria naturalment. És clar que no bastaria, és clar que faria falta legislar des de les institucions i assegurar que les lleis es compleixen, però el canvi seria substancial. De la mateixa manera que estic convençut que molts problemes i dilemes del català, del sobiranisme i de la identitat illenca i catalana no serien tan alarmants si els catalanoparlants conscienciats haguessin parlat i parlassin sempre en català. No em bastarien els dits de cent mans per comptar les vegades que indepes molt d’esquerres han parlat davant meu en castellà a un cambrer llatinoamericà o a un caixer pakistanès del súper, els quals a mi m’han entès beníssim quan els he parlat en català. ¿Que com ho podem fer perquè els nouvinguts adoptin la mallorquinitat i el mallorquí com a propis, o que almenys puguin fer-ho si volen? Per començar, mostrant-los que la mallorquinitat existeix i que el mallorquí és viu i serveix. Tota la resta són trampes al solitari i, a la llarga, espanyolitat.