Victor GayàPalma23/02/23 0:29
TW
0

Continua l’enverinada controvèrsia sobre la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual. No entraré en aquesta polèmica on ja s’hi ha ficat el món i la bolla. El que sí voldria –en ocasió d’aquesta llei– és remarcar tres distincions. La primera, entre les bones lleis imperfectes i les males lleis perfectes (perfecció o imperfecció des del punt de vista tècnic i jurídic). La segona distinció, entre l’esperit de la llei i la seva articulació. I la tercera, entre lleis que responen a drets fonamentals i les que són meres regles de joc contingents, encara que sovint siguin magnificades.

Així, l’anomenada ‘llei del només sí és sí’, seria una excel·lent llei imperfecta, mentre que, per exemple, la ‘llei mordassa’ seria una nefasta llei perfecta. L’esperit de la llei de llibertat sexual seria encomiable, malgrat contenir alguns errors de pes; al contrari, bona part de la regulació econòmica europea constitueix una normativa d’un liberalisme sense ànima i sense fissures. Finalment, la ‘llei del només sí és sí’ contempla i empara un dret fonamental, mentre que, per només citar-ne un, tot el títol II de la Constitució pertany a la categoria de ‘regla de joc arbitrària’.

A l’hora de valorar aquesta o qualsevol altra llei, potser convindria tenir present aquestes distincions abans de prendre posició i de pronunciar-s’hi.