El búnquer

Guillem FronteraPalma20/02/23 0:29

Des què els poderosos descobriren que ens poden assecar qualsevol espai virtual on el comú de la gent guardem dues gotetes d’estalvi, decidiren que ja no ens necessitaven per res –físicament, s’ha d’entendre. En conseqüència, també podien prescindir de molts d’assalariats que fins aleshores havien tengut la missió de convèncer-nos de les meravelles que se’ns oferien. És clar que, d’aquests assalariats d’abans, n’hi havia prop de la meitat que eren sulls com una somera amb mal de queixal. No sabien per què eren així, però el caràcter se’ls havia envinagrat en aquesta zona de foscúria i dubte on les peguntes de cadascú es xoquen entre elles: faig feina en defensa de la meva vida, o som un mínim ormeig que engreixa els patrons? Quan arribes a aquesta mena d’interrogants, ja has arribat a l’estat de les il·lusions perdudes –Salut, Mr. Balzac!

D’aquells assalariats ja no en queden. Si no són morts, juguen al dòmino per cafès de poble o de barriada, mentre se’ls mustia la pells i els músculs se’ls panseixen. Si tenen a l’abast una mica d’amor, els brolla la felicitat a la cara. «No saps aquesta neteta meva... Més viva que una centella i guapa com no n’he coneguda cap altra». I així, dies i dies remant contra el corrent invariable de la vida. Per al poder ja no existeixen. Només existeixes si et necessita (amb les excepcions que calgui, etc., etc., etc.)

La informàtica ha tret mitja humanitat de la vida humana i protegeix el poder en búnkers amb dificultat d’accés afinadament gradual. El benefici que li pugui proporcionar el possible client dissenyarà automàticament la travessia per arribar al búnquer. Normalment, aquesta travessia s’inicia per una difícil recerca d’un finestró, un número de telèfon que us endinsa en un laberint de veus que us poden conduir al no res o encaminar-vos al vostre objectiu, que la realitat haurà escanyolit escandalosament. Són telèfons que us consulten i us envien a uns altres telèfons, que us dirigiran a més telèfons fins que, o bé sereu atesos com portadors d’ensems, or i mirra, o bé sereu llençats a un desert contaminat de miratges.

Però no esgoteu encara la vostra capacitat de desesperació, perquè demà encara en necessitaren molta més. És així, amics, c’est com ça.