Estic força content perquè veig que alguns articles que publico cada dissabte, en aquesta secció personal de ‘La ximbomba’, tenen l’interès que jo esperava. Fins i tot, una mica més. De manera especial els que fan referència al procés d’independència dels Països Catalans i a la nostra cultura, riquesa natural i llengua pròpia, el català de Mallorca. Me n’alegro. D’això es tracta, de sentir-me satisfet. En el fons, soc jo mateix qui experimenta aquesta alegria. Perquè, ben mirat, i com em demano sovint, hi ha alguna cosa més en aquest món que les meves pròpies emocions i els meus propis sentiments?
Indubtablement, sense jo, aquest món i aquesta vida que jo visc, sense la meva consciència, res del que per a mi existeix no existiria. Fora d’un mateix no hi ha res: ni el país, ni la llengua, ni la cultura, ni l’Univers sencer. Ja sé que això és una perogrullada, però és així. Cadascú ho poc comprovar en la seva pròpia persona. Però això dels Països Catalans i la seva inclusiva i il·limitada riquesa, a alguns i algunes que formen part d’ells, els desagrada. Inaudit, que allò que els és propi ho rebutgin. Prefereixen altres països, altres cultures, altres llengües, i fins i tot, altres lleis. Lleis que actuen en contra seva. Són aquelles i aquells que es diuen a si mateixos, en castellà naturalment, «dame pan y dime tonto». A mi em fa pena aquesta actitud política que tant abunda entre nosaltres, mallorquins i catalans.
Tot va començar amb els decrets de Nova Planta que Felip V va imposar al Principat, a les Illes i al País Valencià. Tanmateix, des de la prehistòria ençà, Espanya no ens ha estimat mai, i ho demostra en tot moment. Ja no es tracta de territoris, cultures ni lleis, sinó de drets. El més fonamental dels drets humans és el de la llibertat, i aquest és el que Castella i l’Estat espanyol ens ha negat sempre a base de prohibicions i bales de goma o d’un altre material. A qui tracti de recuperar aquests drets, a base d’articles periodístics o de cançons, el reprimeixen fins a la mort civil i social o l’engrillonen.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
LluísY tú ? qué clase de nacionalista eres ? de los de "en principi bo" o de los "dolents"... por cierto, te has parado a pensar que los nacionalistas catalanistas más radicales, no tenéis apellidos mallorquines ?
Can CapasEsser espanyol ès una condició jurídica. Esser espanyolista vol dir esser "partidari de l’uniformisme polític dins d’Espanya" (definició des 'Diccionari de la llengua catalana' de s'IEC). T'identifiques amb aquesta definició? D'altra banda, es nacionalisme ès una "ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació". Hi ha un caramull de nacions en el món que compleixen aquesta condició. Per tant, es nacionalisme en principi ni ès bo ni dolent. Dependrà de sa voluntat des ciutadans.
LluísSoy ESPAÑOL, no españolista. Me encuentro alegre viviendo en una parte del territorio español y cuando visito el resto. No soy tan pobre como para ser de un solo sitio. Y te recuerdo una frase del desaparecido cantautor Georges Moustaki, francés, griego, egipcio: "Cuando aparecen los nacionalismos desaparece la inteligencia". Los "ismos" hacen mucho daño.
Can CapasEts espanyolistes no vos mirau es llombrígol? Ets espanyolistes estau alegres o trists?
El Joanet en plan plañidera, mirándose el ombligo y como si no existiese más mundo que la "ficciocràcia" en que vive. Pero qué alegrías más tristes tiene este hombre, por Dios.