Tenc un hort dedins jo. A vegades dona els seus fruits i faig collita. A vegades, quan recull les peces, no estan madures del tot; cal macerar, esperar, tenir paciència. A vegades, el que es recol·lecta es tuda. No tot sempre surt com i quan ha de sortir.
Amb les meves amigues, nimfes coneixedores dels neguits de la joventut, xerram de la màgia del temps. Oferint temps a les llavors sembrades neixen i creixen oportunitats, decisions, camins. Ara bé: el temps té la seva màgia, però no és màgic. Cal regar les llavors, nodrir el que brota, encara que l’anyada no sigui bona. S’ha de cultivar, encara res no estigui mai assegurat. Una es pot deixar les mans i rompre les eines, que una calabruixada a destemps pot arrasar amb tot. «Qui sembra, recull», sí, però el que importa és sembrar, no recollir.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.