Victor GayàPalma20/10/22 3:59
TW
0

Atesa l’amenaça reiterada de Putin amb un desastre nuclear, a la que el president Biden ha afegit la de Xina i ara també la potencial amenaça de Pakistan, sense oblidar la de Corea del Nord, podria semblar normal que tothom contingués l’alè davant tanta incertesa. Però el món polític i social, si fa no fa, segueix a les seves; això sí, accelerant la respiració i ritme cardíac per les conseqüències bàsicament econòmiques de la crisi provocada pel conflicte actual amb Rússia.

La gent segueix preocupada principalment pels assumptes quotidians, i la classe política –tretze són tretze– ancorada en les seves consignes estereotipades i les seves disputes retòriques. No vol dir que no hi hagi un cert neguit entre la gent i una notable inquietud en els dirigents, però el dia a dia preval. El dia a dia, per dramàtic que pugui arribar a ser en molts de casos, encara té molt de lluita personal o grupal, egoista al cap i a la fi. El dia a dia es desentén força dels aspectes transcendentals, sobretot quan hom pensa que no hi pot fer res, com és ara, en el desenvolupament de certes amenaces apocalíptiques.

Nietzsche diria que uns i altres no pateixen suficientment, perquè ho fan només per ells; encara no han patit per l’home.