La CIA: fiscalitzar com toca

Segons moltes pel·lis de Hollywood, l’Agència Central d’Intel·ligència dels EUA és un Dream Team de James Bonds, una màquina perfectament eficaç i implacable a l’hora d’acumular informació providencial de tot tipus, d’espiar enemics, de destapar infiltrats, de desbaratar atemptats terroristes i de provocar-ne com si fossin obra de ningú. És clar que les pel·lícules de Hollywood són entreteniment i propaganda i res d’això no és vera. (Un matís: no passa res, si Hollywood és entreteniment i propaganda. A la seva manera, també ho eren l’Eneida de Virgili i els retrats reials de Velázquez, obres mestres sense fons ni final.) Que la CIA no tan sols no és una agència d’espionatge exemplar sinó que sovint ha estat un desastre –i una màquina de cometre maldats– ho va explicar molt bé Tim Weiner a Legacy of Ashes: A History of the CIA (Llegat de cendres: Una història de la CIA), un llibre rigorosament demolidor. Quan el vaig llegir, fa anys, vaig pensar que Weiner no tan sols desmuntava el mite de la CIA com a agència estel·lar de súperespies benèfics sinó que a més demostrava que el que havia prevalgut sovint era tot el contrari: la CIA com un cau de criminals, de flipats armats fins a les dents, d’alcohòlics amb ínfules, d’incompetents i de criptofeixistes que van pel món establint aliances amb tarats sanguinaris, complotant cops d’estat, matant gent més o menys innocent, practicant tortures, disparant míssils amb drons, passant-se pel forro sobiranies nacionals i lleis i drets humans... M’hi ha fet tornar a pensar, en tot això, un llarg article publicat aquesta setmana a la New Yorker. És un comentari de lectures de nous llibres que han aparegut ara sobre la CIA en motiu del seu 75è aniversari, l’ha escrit Amy Davidson Sorkin i té un títol la mar d’eloqüent: ¿Ha fet més mal que bé la CIA? La tesi de l’article és que la manca de fiscalització de les maneres de procedir de l’agència ha permès l’existència continuada de tota classe d’incompetències, disfuncions i il·legalitats. I mentre el llegia jo pensava: d’acord, a la CIA l’han fiscalitzada poc, però, almenys des del punt de vista periodístic i historiogràfic, se l’ha fiscalitzada molt més que a les agències de seguretat i d’espionatge espanyoles. Escarrufa pensar en totes les incompetències i atrocitats que aquestes han comès i cometen i que no sabem. I que, així com funciona aquest país, ja no sabrem mai.