El MajorDocs, un festival de primera

A Mallorca hi ha de tot i hi passa de tot. El pitjor i el millor. La frivolitat aculturitzada, el menyspreu per la sensibilitat i la intel·ligència, l’explotació demencial dels recursos naturals, la turistificació destructora, la massificació i la sobrepoblació, la cobdícia com a motor i fita... Però també tenim gent que fa feina i se la juga perquè Mallorca compti amb un circuit cultural potent, divers, estimulant. Entre el 4 i el 8 d’octubre se celebrarà a Palma la quarta edició del Festival MajorDocs. Organitzat per El obrador de lo real, és un festival que s’autodefineix com a ‘lent’, no en el sentit que les pel·lícules que s’hi projecten siguin lentes, avorrides, feixugues, sinó perquè s’escapa de les programacions sobrecarregades i frenètiques de la majoria de festivals. A l’edició d’enguany es podran veure –a CineCiutat i a la Fundació Sa Nostra– vuit pel·lícules. Un tret distintiu del MajorDocs és que sempre té una dimensió filosòfica: l’any passat va participar-hi Remedios Zafra, enguany serà Josep Maria Esquirol qui hi impartirà una masterclass. A més, la projecció dels documentals també és un pretext perquè els cineastes parlin entre ells amb calma i profunditat dels seus processos creatius, i perquè el públic també hi prengui part. Fer cinema, potser especialment fer documentals, és una forma de crear però també i sobretot de viure, i el Festival MajorDocs en fa bandera, d’això. De les vuit pel·lícules d’enguany, ja n’he poguda veure una. El silencio del topo, d’Anaïs Taracena, conta la història d’Elías Barahona, que durant els anys més negres de Guatemala (finals dels 70, principis dels 80) va ser secretari de premsa del ministre de l’Interior del govern militar, el sanguinari Donaldo Álvarez Ruiz, mentre feia d’informant per a l’Ejército Guerrillero de los Pobres. Política, espionatge, drama: és un documental intel·ligent, duríssim i intens. Potser el que més me n’ha interessat és que posa damunt la taula un tema sovint obviat, i és que els governs reaccionaris dictatorials de Llatinoamèrica, quan perseguien, amb el suport dels EUA, els moviments democràtics, revolucionaris i populars, també anaven, amb fúria etnocida, contra els pobles indígenes i els seus líders i activistes. El reaccionarisme antidemocràtic sempre és supremacista. Anau al MajorDocs, un festival que és un luxe.