4

Com que a l’Associació Escocesa de Futbol saben (i l’encerten) que molta gent no va de reis ni de princeses ni de guardar minuts de silenci per la difunta altesa als estadis del país el passat cap de setmana, proposà als futbolistes que hi aplaudissin, per amagar la xiulada. En una trolejada fenomenal, piulades i pancartes estengueren la consigna (nascuda al Celtic de Glasgow) «Si odies la família reial, aplaudeix», i així els camps de futbol d’Escòcia han confirmat que molta gent rebutja la monarquia i les ostentoses exèquies d’Elisabet II. Abans, s’havien repetit a la xarxa les imatges d’una dona gal·lesa que li deia, a la cara, al nou rei Carles: «No podem escalfar les nostres llars i hem de pagar les vostres caríssimes desfilades», com a exemple de les contínues protestes als carrers i als mitjans per aquest ‘kimjong-unesc’ funeral, i declaracions crítiques com la del diputat Clive A. Lewis: «Aquesta idea que la monarquia és un símbol de deure i sacrifici és senzillament mentida», perquè tothom sap que cap dels membres de les famílies reials durà mai un cotxe al mecànic ni pagarà una assegurança ni farà coa per ser atès per un metge: tot ho tenen fàcil i pagat pels ciutadans».
És curiós, i ensems llegible, que aquests moments de crítica no s’hagin vist gaire a les televisions i la premsa, molt ocupades amb el xou non-stop d’aquests dies, i encara més insòlit, i més alarmant, que un estat com el Regne Unit tradicionalment compromès amb la llibertat d’expressió hagi detingut persones que expressaven pacíficament llur desacord amb la monarquia. Aquests dies d’exaltació monàrquica han estat bons, com tots, per recordar que la neutralitat de les monarquies o les garanties que diuen representar són faules fàcilment desmuntables, com ho és el mantra, tan repetit com estèril, del procés de modernització d’aquesta institució: modernitzar les monarquies és tan cretí i quimèric com modernitzar els cinturons de castedat o les tècniques del mestre Lassan que em promet des del parabrisa del meu cotxe que em curarà les malalties i em farà ric. I no ens parlin ara de majories: com deia aquell (Orwell), estar en minoria, fins i tot en minoria d’un tot sol, no és estar boig.