El turisme: bo, dolent, regular?

Entre els sociòlegs no és estranya la qualificació dels turistes com a nous «bàrbars del Nord». L’actitud dels integrants del món que envolta l’empresa turística, és gairebé contrària. Segons ells, amb el turisme s’aconsegueix, a part d’una millora de les condicions econòmiques de la societat receptora, que l’arribada dels visitants ajudi a una renovació de les estructures socials anquilosades de la societat receptora. ¿Ens hem de moure entre l’acceptació o el rebuig; entre la pesta o la maina?

De les anomenades plataformes de pensament respecte del turisme hi destaquen la plataforma de defensa, la d’advertència, la d’adaptació i la plataforma basada en el coneixement. Cada una d’elles emfatitza sobre els beneficis, les repercussions negatives, la sostenibilitat i el coneixement correcte del fenomen turístic.

Dins la categoria dels qui consideren el turisme bo, que no és estrictament homogènia, s’usen arguments com «gràcies al turisme s’ha sortit del subdesenvolupament, en una illa amb carència de recursos». Aquestes consideracions són esgrimides com justificació dels altres impactes no tan benèvols, que es santifiquen i justifiquen amb els arguments abans esmentats. De totes les maneres, les implicacions de la bonança econòmica de l’activitat turística s’han hagut d’obrir pas paulatinament. Hem de recordar que les institucions bancàries i de finançament no recolzaren fins ben avançat el procés de desenvolupament turístic aquestes activitats o que l’administració observava el turisme com un fenomen de bon look polític cap a l’ exterior o de recaptació de divises. Ara es veu el turisme com una activitat més segura, s’aferma la idea que no hi ha alternatives.

Però poca gent contempla el turisme com una activitat positiva sense cap altra repercussió. Els col·lectius més proteccionistes, consideren dolent, no el turisme en sí, sinó la turistització. Alguns antropòlegs havien arribat a qualificar el turisme com una activitat «etnocida», aniquiladora de cultures. Els naturalistes han vist en el turisme el responsable de la majoria d’atemptats ecològics que s’han desenvolupat a les nostres illes. Serien l’estendard d’una conscienciació proteccionista que ha anat amarant amplis sectors de la societat illenca. La totalitat dels segments socials coincideixen en destacar la delicada situació urbanística i demanen la protecció estricta d’espais naturals, la no creació de noves urbanitzacions o de noves places turístiques. Aquesta premissa ha generat un corpus important de lleis, projectes i estudis.

De les investigacions fetes en destacaria l’intent de refondre el conjunt del cos social amb una sèrie de tipologies bàsiques de residents, en funció de les seves actituds cap al turisme: els hostils al turisme, els ‘realistes’ i els partidaris. Aquestes segmentacions són el resultat de les actituds que es mouen entre l’acceptació del fet turístic, la tolerància, l’ajustament a la nova realitat, l’evitació o la resistència al canvis provocats i induïts pel turisme.

Els nivells més alts de crítica raonada als efectes negatius del turisme entre els residents de les Balears, vénen de les persones de major formació, de major preocupació pel medi ambient i el patrimoni, de major sentiment d’integració, així com de la gent jove, aquests són els qui veuen més negatiu el desenvolupament del model turístic tradicional. De totes les maneres la gran majoria dels residents consideren el turisme un element bàsic per a l’economia; una part important dels illencs pensa que els efectes positius del turisme superen els negatius i es va conformant un rebuig al turisme de marxa i espardenya. Vull aclarir, però, que està ben demostrat, empíricament, que per planificar models turístics amb èxit és imprescindible la participació, el coneixement i el recolzament dels residents dels territoris turístics, tant dels que pensin que el turisme és bo, o no tant.