Joan GuaspPalma28/08/22 3:59
TW
25

Necessito dir que vaig néixer a Consell, un petit poble, humil, treballador i discret, de l’interior de Mallorca. Només per aquesta simple circumstància personal ja soc plenament català. El lloc de naixement ens proporciona la nostra identitat. Encara que a mesura que creixem també es consolida i es potencia la nostra personalitat. Penso que el tret més característic del nostre sentiment de pertinença a una nació és la llengua. Després la història, la cultura, la religió, la gent. Tot plegat configura qui som i què som. En el meu cas, la vida m’ha situat cada cop més a prop del i dels que he dit fins ara. Als meus anys, em sento molt satisfet de ser i d’haver estat qui soc. El mateix li deu passar a una gran majoria de persones, però ara jo parlo de mi. Tinc necessitat d’escriure que estic molt content de ser català.

Ser català indica ser de Catalunya. Catalunya és un territori format pels països catalans, per tots els pobles i llogarets catalans, i per tots els que volem parlar i parlem català. De manera més precisa, català ho és tothom que estima allò que és català, de manera especial els catalans i les catalanes, la seva llibertat i la seva felicitat. El que més em dol és que hi hagi catalans que practiquin l’autoodi i prefereixin ser colonitzadors d’ells mateixos. Odiar-se és el pitjor que li pot passar políticament i humanament a un home. Estimar-se no fa mal a ningú, tot el contrari: fa bé i proporciona salut i un gran benestar personal. Que un català s’estimi a ell mateix i a la seva nació és una demostració d’intel·ligència i generositat. De bondat. És una prova pràctica i científica de que la vida té sentit i raó de ser. Quina alegria més gran sentir-me català i ser-ho!