TW
0

El govern xinès dictà el juliol una severa normativa (’govern xinès’ i ‘sever’ ja és redundància) censora sobre influencers i tiktokers i altres castes que proliferen a les xarxes, arran de la pensada d’un jovenet que intentà promocionar un pastís gelat donant-li forma de tanc... justament el 3 de juny, vigília de l’aniversari de les protestes del 1989 a Tian’anmen. El tipus, Li Jiaqi, que ja deu estar reeducant-se en algun remot ‘camp de treball’, veié tallada instantàniament la seva connexió, com ho veieren el 64 milions de seguidors que té, i aquí acabà la seva trajectòria de ‘rei dels cosmètics’ i altres herbes, perquè ell i tota la seva maquinària publicitària han estat esborrats de Baidu, el Google xinès controlat pel règim.

Això havia passat, i passa, amb joves residents a Hong-Kong, i originà la multiplicació de lleis que prohibeixen als influencers «ostentar» i «parlar sense saber», obviar o denigrar «els valors del socialisme», afeblir el lideratge del Partit comunista xinès, promocionar «la vulgaritat i la grolleria» o «mostrar la riquesa d’una manera que degradi als grups de baixos ingressos». Tot molt orwel·lià, amb els clàssics elements d’arbitrarietat i difusió de la por perquè aquestes normes afecten gairebé tot el que puguis dir, pensar o penjar a la xarxa.

L’altre extrem és el cas d’Archi Battersbee, el nin de 12 anys que des de l’abril era al Royal London Hospital en coma cerebral després d’haver-se penjat a casa seva per assajar el repte viral conegut com Blackout Challenge, el desafiament de la pèrdua de consciència, que circula per les xarxes des del 2008 i que gràcies a TikTok ha anat arribant a les pantalles dels més joves i ha ocasionat, segons The Washington Post, la mort de vuit nins. Fa pocs dies una jutgessa permeté aturar els tractaments inútils que mantenien amb vida al nin, i la família ha decidit unir-se a la lluita contra aquest repte viral que l’ha dut al coma i a la mort. Les reflexions sobre aquests temes sovint comencen amb afirmacions de la mena «Vull deixar clar que la meva posició no és prohibir ni censurar...», però entre el disbarat xinès i la tragèdia del petit Archie hi ha d’haver algun refugi segur, especialment per als menors.