Pere Antoni PonsPalma09/07/22 3:59
TW
7

La setmana passada, l’edició illenca d’eldiario.es publicava un interessant però bastant incomplet reportatge sobre l’ocupació de Sa Dragonera que un grup caòtic d’activistes va dur a terme l’any 1977. L’acció, pionera i molt sonada, tenia com a objectiu protestar en contra d’un demencial projecte d’urbanització de l’illot que estava en vies d’aprovar-se. El reportatge era interessant perquè reconstruïa els fets amb prou veracitat, però era incomplet perquè obviava un factor ideològic crucial d’aquell esdeveniment. El titular deia: ‘Cuando hippies y anarquistas ocuparon una isla balear para salvarla de los ricos’. Bé, en aquella ocupació la mobilització de hippies i d’anarquistes va ser important, però el factor ideològic determinant, el que sostenia l’ecologisme primigeni que bategava en tot plegat, era el nacionalisme.

Una cosa que es fa molt, de vegades per ignorància i de vegades per biaix ideològic –i de vegades per una patològica manca d’autoestima, com és el cas de determinats sectors de Més–, és obviar, amagar, minimitzar o fins i tot negar l’essencial component nacionalista que, des dels seus orígens, ha tengut l’ecologisme a les Balears. Han estat una majoria els ecologistes illencs més implicats en la causa que, de la mateixa manera que volien salvar el territori de la depredació urbanística, volien salvar la llengua pròpia del país, el català de Mallorca, de la minorització i l’extinció.

Per parlar amb coneixement de causa de l’ocupació de Sa Dragonera, s’ha de saber qui va ser-ne l’inductor inicial, Damià Ferrà-Ponç, el mateix que havia fet activisme cultural amb la intenció de modernitzar i renacionalitzar el país donant joc a les noves lleves d’escriptors i d’artistes, i el mateix que, al cap de pocs anys, s’implicaria en política en les files del nacionalisme d’esquerres i ecologista. L’any 2013, vaig dedicar un llarg llibre-entrevista a en Damià Ferrà-Ponç (sí, som família). El títol és Damià Ferrà-Ponç. Cap al futur per la ruta de les arrels, el va publicar Lleonard Muntaner, Editor, i una de les coses que hi conta és que ell va exposar la idea d’ocupar Sa Dragonera al joveníssim pintor Miquel Barceló. També conta que li va dir que s’havia de planificar amb detall i en secret perquè tot sortís bé i tengués ressò. Barceló, però, es va entusiasmar tant amb la idea que la va compartir amb els seus amics anarquistes del col·lectiu Talaiot Corcat, i tot es va precipitar. Els fets, els testimonis. La història.